Necròpoli de Boters (Lleida)

Situació

Aquesta necròpoli, ara desapareguda, fou localitzada en una zona situada a ponent de les muralles de la ciutat, fora l’antiga porta de Boters, en un sector delimitat per l’actual carrer de Ramón y Cajal, la plaça de les Missions, el carrer del Bisbe Ruano, el carrer de Vallcalent i la rambla d’Aragó. Segurament era un dels cementiris dels jueus de la ciutat.

Mapa: 32-15 (388).

Història

El cementiri dels jueus de Lleida no és documentat amb seguretat fins l’any 1268, però evidentment era molt més antic; a la centúria següent consta que ja estava saturat, la qual cosa obligà a buscar un altre espai per a enterrar els difunts. El nou cementiri començà a funcionar a partir del 1383.

Necròpoli

Aquesta necròpoli es localitzà a les darreries del segle passat i va ser estudiada al voltant de l’any 1870 per J. Pleyán i de Porta, el qual la va considerar, segons el criteri de llavors, com a pertanyent a l’època ibèrica a causa de la troballa de monedes ibèriques i, sobretot, de la troballa, en el dit d’un dels enterrats, d’un anell d’or amb una inscripció il·legible (en realitat una inscripció hebraica). Aquest anell pertanyia segurament a una dona, ja que realment el que diu la senzilla inscripció de tres signes és Goig, paraula que s’ha identificat amb el nom de la jueva propietària de la joia. Per la qualitat del metall emprat, or, i per l’acabat de la peça, sembla sense cap dubte que era d’una persona ben situada econòmicament. La peça fou localitzada per Miquel Murillo i va ser utilitzada per la seva mare; l’any 1953 va ser adquirida per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, on avui es guarda.

Per les dades recollides pels estudiosos de la necròpoli, se sap que les tombes eren excavades a la roca, de tipus trapezoidal, amb el cap diferenciat, de forma rectangular, i orientades d’est a oest, amb els peus cap a llevant. El mateix J. Pleyán i de Porta publicà un dibuix bastant realista on es pot apreciar, a més de les característiques indicades, que les tombes eren cobertes per lloses i que algunes tenien encaix. Les tombes es van trobar sota una capa de terra d’uns 20 cm. No sabem a quina tomba es va localitzar l’anell, que, segons diu J. Pleyán i de Porta, era en una mà d’un difunt prop de les sepultures excavades a la roca. Potser es tractava d’una sepultura de fossa més tardana que la resta.

L’anell esmentat té un diàmetre exterior de 20 mm i interior de 18 mm, la qual cosa fa que l’arc tingui un gruix d’1 mm i una amplada de 2; el segell és de forma octogonal, una mica allargassada, de 9 per 11 mm, i presenta la inscripció gravada al bell mig ocupant una superfície rectangular; a sobre dels costats llargs hi ha una mena de volutes, ben marcada la inferior, però molt desdibuixada la superior: als costats curts hi ha sengles parelles de rosetes de quatre pètals. Tota la peça té senyals d’haver-se utilitzat molt, com ho indica la quantitat de ratlles que hi ha per tota la superfície. A la part inferior hi ha un foradet per fora i una ratlla fonda per dins; també interiorment, a un terç de l’alçada, s’aprecia una esquerda al costat esquerre, mentre que al costat contrari hi ha un recreixement del metall que sembla fet de plata, afegit posteriorment per donar estabilitat a l’objecte, ja que la part baixa de l’arc de l’anell devia haver patit alguna deformació en el moment de la troballa.

La troballa de l’anell permet deduir que la necròpoli de Boters era una necròpoli jueva, que, per paral·lelisme tipològic amb el cementiri de la propera església de Sant Martí, caldria datar entre el segle XII i el XIII. No podem oblidar, però, que la comunitat jueva ja vivia a la ciutat islàmica de Lleida abans de l’arribada dels cristians, per la qual cosa també es podria acceptar una datació més antiga.

Bibliografia

• Pleyán, 1873; Tarragó, 1944, II, fasc. II, pàgs. 428-435; Tarragó, 1953, V, quadern IV/V, pàgs. 54-55; Lara, 1971a, XXXI, pàgs. 17-24; Pita, 1973; Romano, 1991, pàgs. 99-138.