Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
Gramàtica Priscianus Maior. Ars Grammatica (ms. 74)
Art romànic
Foli 99v del ms 74, amb la caplletra Q farcida amb una estructura vegetal en espiral ECSA - J Colomé Els seus 130 folis, en pergamí, són de 311 × 198 mm i la caixa d’escriptura, de 232 × 140 mm És escrit a plana sencera, amb glosses interlineades i als marges, i el nombre de línies per plana és de 42 Les rúbriques són en vermell Els folis són numerats amb llapis i en xifres aràbigues És datat dins el segle XI * E Bayerri ja destaca que els folis 1 i 2 no pertanyen a l’obra de gramàtica * El primer té unes mides sensiblement més petites que les de la resta del manuscrit, i s’hi troba part de…
Santa Maria dels Prats (Isona)
Art romànic
Aquesta església, de la qual hom n’ignora l’emplaçament, és coneix a partir d un document datat l’any 1084 i conservat en el Liber Feudorum Maior , en què els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, establien una convinença amb Ramon Vidal, Pere Vidal i Saz, per la qual aquests prometien satisfer els censos anuals de Santa Maria dels Prats, “ de ipsos Pratos ”, edificada al terme d’Orcau
Castell de l’Aleixar
Art romànic
El primer esment del lloc de l’Aleixar és de l’any 1158, quan apareix entre les afrontacions del terme d’Alforja Potser cal relacionar el repoblament del lloc amb una notícia continguda en el Liber feudorum maior , segons la qual el 1184 Alfons I va fer donació de tres parellades de terra a l’Aleixar a un personatge anomenat Ferran de l’Aleixar El castell de l’Aleixar, però, és documentat molt més tard, el 1342, formant part del comtat de Prades Del terme de l’Aleixar depenien Maspujols i, possiblement, Vilaplana El 1391 el rei va vendre a l’arquebisbe tots els drets que tenia…
Castell de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…
Castell d’Argimon (Riudarenes)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen les ruïnes del castell I el santuari modern TAVISA Aquest castell es troba situat dalt un turó de 471 m d’altitud, en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral des d’on té un domini immediat sobre la vall de l’Esparra i bona part de la riera de Santa Coloma A més, des d’aquest punt podem albirar el territori comprès entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant conjuntament amb altres enclavaments defensius les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals Mapa 365M781 Situació 31TDG698312 Per…
Santa Creu de Vallmanya (Alcarràs)
Art romànic
El lloc de Vallmanya és situat al sector més occidental del terme municipal d’Alcarràs, al marge esquerre de la vall del Cinca Es desconeix l’origen d’aquest indret, encara que el topònim sembla referir-se més a un espai geogràfic que a un nucli d’hàbitat La colonització d’aquest lloc fou molt primerenca, atès que l’“ ecclesiam de Valle magna ” ja apareix esmentada l’any 1168 en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis De fet, aquest document afegeix que la dita església estava integrada dins la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida L’any 1228 el bisbe Berenguer d’Erill fundà en el seu…
Castell de Vilademany (Aiguaviva)
Art romànic
El castell de Vilademany era situat al lloc actualment ocupat pel mas Forroll, llindant amb l’indret de Vilobí d’Onyar i adossat a la capella de Sant Jaume de Vilademany Aquesta capella i la capella també romànica de la Mare de Déu de Vilademany són les úniques que conserven el locatiu Vilademany No és fins al segle XII que trobem referències documentals del llinatge Vilademany L’any 1121, segons un document del Liber feudorum maior , Pere Ramon de Vilademany feia de testimoni en un jurament de fidelitat retut per Berenguer, fill de Teresa, al comte Ramon Berenguer III per…
Sant Llorenç de Soses
Art romànic
Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’església de Soses…
Sant Bartomeu de Massalcoreig, abans Sant Salvador
Art romànic
El poble de Massalcoreig es localitza a l’extrem sud de la comarca, a uns 30 km al sud-est de Lleida i a uns 6 km al sud de Fraga, al marge esquerre de l’últim tram del riu Cinca, poc abans de fusionar-se amb el Segre L’origen del topònim s’ha de buscar en la construcció àrab manzil Qurays , que designa un assentament Quaraysi dels àrabs del nord Segurament, la conquesta d’aquest territori s’hauria de relacionar amb la caiguda de Fraga l’any 1149 La construcció de l’edifici parroquial es devia fer parallelament a la colonització del lloc L’església no surt esmentada en l’ Ordinatio ecclesiae…
Santa Maria de Montagut (Alcarràs)
Art romànic
El nucli originari de Montagut era situat a l’extrem més meridional de la serra del Coscollar, concretament sobre un tossal situat a pocs quilòmetres al nord de l’actual nucli central de Montagut la Casa dels Canonges, al lloc dit el “Vilot”, que domina una àmplia panoràmica vers el sud La primera menció del “ castrum Monte Acuto ” és de l’any 1120, amb motiu del pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pel qual el castell de Montagut i altres castells del districte de Lleida s’havien de lliurar al comte La repoblació d’aquest sector…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina