Resultats de la cerca

Malauradament no podem aportar noves dades sobre la vila d’Arestui que les conegudes sobre el seu castell, documentat des de l’any 1296 L’església de Sant Martí d’Arestui, tradicionalment sufragània de Baiasca, devia mantenir encara el seu edifici primitiu l’any 1758, quan el visitador el descriu sense sagristia i amb un campanar “ a lo antiguo ”, fent referència al seu campanar d’espadanya

Es tracta de la capella que posseí el castell de Santa Fe, desapareguda com el castell, sense que se sàpiga on s’emplaçà És esmentada com a parròquia per primera vegada el 1189 Al principi del segle XIV en tenia cura Arnau d’Esplugues, capellà de Santa Maria del castell de Santa Fe Aquesta capella va mantenir-se almenys fins al segle XVIII El 1759 és documentada un altre cop l’església de Santa Maria del castell de Santa Fe

En les Rationes decimarum de l’any 1279 és esmentada l’església de Peratallada “ cum capella castrí” , mentre que l’any 1280 apareix a part la “ capella castri de Petra cisa” En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les esglésies sufragànies amb beneficis propis i com a pertanyent a la parròquia de Canapost “ Capella sancti Salvatoris de Petracissa, in parrochia sancti Stephani de Canapost” Dins el complex conjunt edificat del castell de Peratallada no és possible, avui, esbrinar amb exactitud on estigué situada la capella, si bé es poden mantenir hipòtesis més…

Església parroquial del poble de Montornès La primera referència segura de Sant Joan de Montornès es troba en les antigues relacions de parròquies del bisbat de Vic del final del segle XI i la primera meitat del segle XII La vinculació amb la diòcesi de Vic es va mantenir fins al segle XVI, en què s’integrà al nou bisbat de Solsona Aquesta església, al cim del tossalet que dominava el poble, es troba al costat de les restes de l’antic castell de Montornès L’edifici conserva la seva orientació tradicional, però és una construcció posterior al romànic, amb la volta gòtica i la…

Possiblement al segle XIII a l’Arboç hi havia un hospital, tal com sembla que ho confirma un document del 1315 En una visita pastoral del 1414 es detallen les dependències de la parròquia de Sant Julià de l’Arboç, i es visità l’hospital de Sant Julià, on hi havia una capella dedicada a sant Antoni Abat, i també la capella de Santa Maria de Pujol Guià La capella de Sant Antoni i l’hospital eren situats als afores de la vila, al final de l’actual carrer de l’Hospital, i van mantenir-se en més o menys bon estat fins a l’any 1906, en què tot fou enderrocat per construir-hi un…

Domus documentada el 1187 dins del terme d’Òdena, sempre tinguda pels Ferrer, propietaris de molts altres béns a Igualada i Òdena Primer la tingueren per Guerau de Jorba, el qual, el 1187, va convenir amb Ramon d’Òdena que des d’aquesta domus no es faria mal als Òdena ni als seus sotmesos, i Ramon d’Òdena es va comprometre, per la seva part, a mantenir idèntic tracte amb els estadants de la domus Després, els Jorba cediren els seus drets als vescomtes de Cardona, per la qual cosa el 1229 Guillem de Cardona i Guillem d’Òdena renovaren les convinences de seguretat Pels Cardona…

Dins el castell del Rei hi hagué una capella destinada, de forma exclusiva, al servei del culte dels monarques i probablement també de les persones que s’encarregaven de mantenir-lo i vigilar-lo en absència d’aquests D’aquesta capella en desconeixem l’advocació, tot i que és força probable que la titular fos Santa Maria La seva existència es coneix a través de les llistes d’esglésies i parròquies que contribuïren a satisfer la dècima papal collectada a l’arxidiòcesi els anys 1279 i 1280, les quals expliciten la “ capellania sita in castro domini regis ” Aquesta menció pressuposa…

Actualment Vinfaro, Minfaro o Munfaro és el nom d’una partida del terme d’Alfés Aquesta partida es troba al marge dret de la vall del riu de Set, en el seu últim tram abans d’abocar les seves aigües a l’horta Malgrat pertànyer al Segrià, s’inscriu en un paisatge pla i estepari, on esporàdicament s’eleven alguns tossals Sobre un d’aquests tossals s’alcen les ruïnes del que fou el castell de Vinfaro La primera menció documental del lloc i el castell és de l’any 1148 A l’inici del segle XVII, Vinfaro només devia tenir dos focs, que es van mantenir fins a la guerra de Successió…

Hi ha poques notícies que parlen d’aquesta església, situada en el nou castell que els Pinós feren construir a Llo a mitjan del segle XIII, prop del poble i l’església de Sant Fructuós L’any 1259 Galceran IV de Pinós va reconèixer que el seu difunt pare havia donat a l’església de Sant Feliu de Castellvell de Llo un mas en franc alou ell en feu la cessió efectiva a l’esmentada església i al seu donat i, a més, concedí a l’església de Sant Miquel, que ell havia fet construir dins el nou castell de Llo, el delme dels masos de Torrent, dins la parròquia de Llo Segons s’estableix, el donat havia…

El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’Altet era…