Resultats de la cerca

Aquest castell ocupava el mateix indret on avui dia hi ha el mas d’Orla, a l’oest de Perpinyà La fortalesa, esmentada el 1271 castrum de Orulo , havia pertangut a la família d’Orla, la qual prengué el nom de l’indret Al segle XIII passà a mans d’Arnau de Montescot i després al llinatge dels Oms En l’actualitat no en resten vestigis aparents

El castell de Malpàs prengué el seu nom de l’apellatiu primitiu de la localitat villa de Malpas , 1160, chastrum de Malpas , 1172, que fou canviat al segle XIII per Bonopassu 1268 Senyorejat al segle XII per una família dita de Malpàs, fou llegat el 1172 pel comte de Rosselló Girard II a la milícia del Temple, de la qual passà, amb la senyoria de Bompàs, als hospitalers de Sant Joan de Jerusalem fins a la supressió de l’orde del Temple el 1309 En queden alguns vestigis

No queda aparentment cap vestigi d’aquell castell a l’actual mas de Valric “Belrich”, situat al cim d’un turó, al nord-est de Montescot, el qual, en temps medievals, era vorejat per un estany Al segle XII, anà a mans de la família d’Avalrí Pere Bernat d’Avalrí, 1106-26 Gausbert, el seu fill, 1126-45 El 1222, el vescomte de Bearn, Ramon de Montcada, en guerra contra Nunó Sanç, senyor de Rosselló, el prengué per la força El 1285, Ramon d’Urtx, senyor d’Avalrí, el defensà contra els croats de Felip l’Ardit

Degué ser una capella per al culte dels habitants de la quadra de Corniola, dependent de l’església parroquial de Figuerola, i com aquesta, del monestir de Santa Maria de Meià Del lloc de Corniola, no se’n sap res fins l’any 1588, que el prior de Santa Maria de Meià, Rafael de Sampsó, prengué disposicions sobre la quadra de Corniola Encara que l’església és un edifici d’origen romànic, no se’n coneix cap dada fins a mitjan segle XVII, que Roig i Jalpí esmenta l’església de “ San luan Apostol, y Evangelista, en la quadra de Corniola ” No se sap quan deixà de tenir culte i…

A l’extrem septentrional del terme, molt a prop de la moderna autopista, s’aixeca un gran casal rectangular, conegut com la Casa del Temple, que té annexa la capella de Santa Magdalena, que li dóna el cognom El lloc fou donat als templers el 1190 i prengué la categoria de comanda el 1209 Després del 1314 va passar a mans dels hospitalers i va continuar com a centre administratiu de les possessions d’aquest ordre al Gironès El casal actual fou aixecat al segle XVII, i transformat més tardanament guarda alguna espitllera o record de la fortificació inicial A la façana destaquen…

La vila de Fontsagrada s’anomenava en un primer moment de Santa Fe, segons que consta en un document de l’any 1175, en què el comte de Pallars Jussà, Ramon VI, prengué sota la seva guàrdia i batllia la “ villa Sancte Fidis, que est subtus Terraza, et est in termino Gallinarii ” En el fogatjament del 1381 el lloc de Fontsagrada pertanyia a la baronia d’Orcau, jurisdicció que perdurà fins l’any 1831, quan era senyor jurisdiccional el comte d’Aranda Si bé l’església de Santa Fe devia existir ja l any 1175, no apareix novament documentada fins a la visita pastoral del 1758, en què…

D’aquesta capella, situada a la Plaça de Sant Bartomeu, a l’inici del carrer de Vic i utilitzada avui dia com a magatzem en els baixos d’un habitatge, no en tenim referències històriques fins al segle XIV Consta que l’any 1398 Bernat Llunes, per testament, havia fundat una capellania a l’altar de Sant Bartomeu, patronat que fou succeït pels Peguera al segle XVII La capella, dedicada inicialment a Sant Vicenç, canvià la seva advocació per la de Sant Bartomeu a causa de la popularitat que prengué l’altar dedicat a aquest sant Segons les visites pastorals, es trobava arruïnada l’any…

Tot i no haver deixat traces documentals ni arquitectòniques, aquest enigmàtic castell ha de cercar-se a les proximitats del lloc de Bar o les Cases de Baro, situat a 640 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la confluència amb el riu Escós L’única menció que ens ha arribat d’aquest castell se situa en el context del govern del comte Ramon de Pallars i és donada per l’historiador musulmà ibn Idharí L’any 904 el senyor de Lleida, Llop ibn Muhammad, que havia derrotat el comte Guifré de Barcelona i havia emprès la fortificació del castell de Balaguer per consolidar les…

Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu “ San Ponze Martyr Era antiguament…

Hom sol creure que la primera referència d’aquesta església és de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona va fer donació del castell de l’Aibà a Guitard Maruden , reservant-se entre altres coses la seva dominicatura anomenada Santes Creus, a la riba del Gaià Aquest document presenta algunes característiques que fan sospitar que és apòcrif per això l’esment segur més antic cal cercar-lo en la butlla del papa Anastasi IV adreçada a l’església de Tarragona l’any 1154, on consta que l’església de Santes Creus de Gaià, juntament amb la de Sant Pere de Gaià, formaven part de l’arxidiòcesi de…