Aquesta església, de la qual no es coneix la localització ni el nom del nucli de la població o quadra on es trobava, degué ser una església sufragània de la de Sant Cristòfol del Puig de Meià i, després, de la de Sant Salvador de Vilanova de Meià. Només es té notícia de la seva existència per la deixa que l’any 1164 feu Guillem II de Meià en el seu testament, en el qual llegà a l’església de Sant Ponç el delme que el seu pare li prengué injustament.
Posteriorment només se’n té la referència que en feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII quan diu: “San Ponze Martyr. Era antiguament Parroquial”. Aquest darrer aspecte s’ha de confirmar, ja que no apareix en la visita pastoral que es feu l’any 1315, i es fa difícil de creure que s’establís una parròquia en temps posteriors, caracteritzats per un profund despoblament del territori.