Resultats de la cerca

No es tenen notícies dels primers temps d’aquest castell És molt possible que hagués sorgit als segles XI o XIIcom a desmembració d’algun dels termes veïns Durant els primers anys després de la repoblació aquest indret era dels Cervera Estenen notícies del lloc des del 1120, any en què Bernat féu testament i llegà a la seva filla Maria els drets que tenia a Móra, que el seu pare bescanvià pels que tenia a Granyanella L’any 1172 el terme de la Móra és esmentat com una de les afrontacions, a ponent, del terme del castell de Granyanella El 1372 era senyor del lloc Joan…

Si bé de l’església de Castelltort en tenim notícies dels primers temps de la repoblació de la vall de Lord, cap als anys 872-878, del castell, en canvi, cal esperar el desembre de 1 375 per assabentar-nos que Castelltort passà a formar part del nou comtat de Cardona en ésser erigit pel rei Pere el Cerimoniós, i l’any 1445 per saber que, juntament amb els castells de Pedra i Sisquer, contribuí a les despeses de les noces de l’hereu de la casa de Cardona

El lloc d’Arenys fou ocupat pel rei Alfons I d’Aragó el 1132, però no es conquerí definitivament fins després del 1151 Els primers senyors d’Arenys foren els Cambrils, també senyors de Lledó L’any 1184, Dalmau de Canyelles i Rotllan de Cambrils infeudaren a Bernat Ballester i al seu oncle avi Domènec Ferrer d’Ulldemolins el castell de Lledó i el vilar d’Arenys L’any 1209 el rei Pere I va atorgar al bisbe de Tortosa els castells de Lledó i d’Arenys perquè els repoblés Avui el poble d’Arenys de Lledó no conserva cap resta del castell

El 1107 i el 1131 apareix esmentat aquest castell en sengles juraments de fidelitat, el primer d’Ermengol Josbert a Galceran Mir, i el segon atorgat per Mir Guitard a Galceran, en dos dels primers documents redactats majorment en català que publicà P Pujol i Tubau Segons altres notícies, el castell d’Ossera fou una possessió dels Pinós, segurament fins el 1371, en què degué ésser venut per Pere Galceran de Pinós al capítol de la Seu El castell, avui desaparegut, es degué alçar prop de l’actual poble d’Ossera, a la vall del mateix nom

L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu…

La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…

Aquesta torre, avui una gran casa senyorial fortificada de tipus renaixentista que es conserva en força mal estat prop del terme de Cervera, centrà històricament una partida autònoma o quadra del terme del castell de la Curullada Els primers senyors coneguts d’aquesta quadra foren els Saportella, que prengueren el nom precisament d’aquesta fortalesa Els Saportella van tenir el domini del lloc fins al segle XVIII, quan, mitjançant llaços de parentiu, els Vilallonga esdevingueren senyors de la torre de Saportella L’any 1708, Magí de Vilallonga i de Saportella, senyor d’Estaràs, fou…

Un dels primers esments documentals del lloc de Trejuvell, grafiat amb la forma Trasiuvelli , data de l’any 1085 El castell, tanmateix, apareix documentat el 1159, en la cèlebre donació d’Ermengol VII, comte d’Urgell, al bisbe Bernat Sanç Posteriorment, els anys 1250 o 1253, hi ha documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbò, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell Segons el Spill del vescomtat de Castellbò, redactat a l’inici del segle XVI, el lloc de Trejuvell era inclòs en la batllia de la vall…

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final…

Situació Les restes d’aquesta fortificació les trobem sobre un turó, molt a prop de l’església de Sant Vicenç d’Obiols, vers tramuntana Aquesta torre figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 06,3 — y 57,3 31 TDG 063573 Per visitar aquestes restes cal emprendre la carretera C-1411, en la qual, entre Gironella i la Colònia Rosal, es troba, al lloc dit la Plana i a mà esquerra, una pista que en bon estat mena a Obiols El recorregut d’aquesta pista fins a Obiols és d’uns tres quilòmetres El trencall és indicat per un rètol…