Resultats de la cerca

El lloc i el castell de Padrinàs són coneguts des del començament del segle XIV És documentat que l’any 1313 el procurador del noble Ot de Montcada, el cavaller P de Santa Eulàlia, constituí procurador especial el cavaller Berenguer de Torrents per a requerir al comte d’Urgell que tornés al noble Ot de Montcada, entre altres, els següents castells Sisquer, Montargull força de “Montarguyl”, Padrinàs “castro et vila de Padrinaç” , de l’Espluga de Lavansa “ castro et villa d’Espluga de Lavança” , Josa, Fórnols, Ossera i altres castells i llocs posseïts en feu del comte…

Figura entre els castells de la senyoria del vescomte Ramon de Vilamur que el 1282 va haver de lliurar al procurador del rei Pere el Gran per haver-se rebellat en contra seva

Aquesta torre es pot datar als segles X-XI, encara que la referència sobre la seva existència és més tardana, del 1132 El 1292 n’era el seu propietari Ramon de Saltells, procurador de les possessions que el monestir de Sant Cugat tenia als termes dels castells de Santa Oliva i Albinyana

Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera

Les llegendes sorgides entorn de la fundació d’aquesta església parlen d’un origen visigòtic, de la invasió musulmana i del posterior establiment en aquest indret de monjos benedictins En realitat, segons les notícies documentals que s’han localitzat Santa Maria de Llinars fou primitivament una mena de santuari que tenia una comunitat mixta de donats i servents D’acord amb la seva situació al peu del camí del Coll, una important via de comunicacions a l’època, la finalitat principal de la casa de Llinars era proporcionar hospitalitat als viatgers, pelegrins i traginers de tota mena La primera…

Aquesta església fou la capella de la conreria, un conjunt d’edifícis de treball per als frares i els donats de la cartoixa d’Escaladei, situat a poc més d’1 km del monestir, on residia el monjo conrer o procurador general del monestir En desaparèixer Escaladei, al segle XIX, el lloc es va convertir, a partir del 1849, en un poble format per vint-i-quatre cases que va rebre el nom d’Unió d’Escaladei L’antiga església monacal es transformà llavors en la capella del vilatge, situació que encara es manté en l’actualitat

Apareix documentat a la segona meitat del segle XI El comte Artau I de Pallars Sobirà s’apoderà del castell, que estava sota la guarda del comte Ramon V de Pallars Jussà com a penyora També fou motiu de disputes entre el comte Ramon V i el comte d’Urgell Ermengol IV, que sembla que va atacar el castell Des del segle XII formà part de la senyoria dels vescomtes de Vilamur El 1282 el vescomte Ramon de Vilamur, que havia participat al costat del comte de Pallars en la revolta nobiliària contra el rei Pere i que havia estat empresonat a Lleida, va haver de donar la potestat del castell a Ferrer…

Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del…

D’aquest castell situat a la part més alta del poble, al cim del tossal de Montellà, només en resten molt escassos vestigis de muralles Una torre moderna, edificada vers l’any 1930, és a l’emplaçament de l’antic castell Bé que des de mitjan segle XII es comencen a documentar els Montellà, castlans del castell, la més antiga menció de la fortificació data de l’any 1171 El rei Alfons I de Catalunya-Aragó, estant a Tarragona, concedí al bisbe d’Urgell, Arnau de Preixens, i als seus successors, la roca i el castell de Castelló, a la vila de Montellà, i es reservava el dret d’acceptació dels…

En una convinença de l’any 1066, el comte Artau I de Pallars Sobirà definí al comte Ramon V de Pallars Jussà el castell de Tornafort Tornastort Aquest castell passà a integrar els’dominis dels vescomtes de Pallars, anomenats primer de Siarb, i a partir del segle XII, de Vilamur Com a conseqüència del fracàs de la conspiració nobiliària contra Pere el Gran, l’any 1280 Ramon de Vilamur hagué de lliurar al procurador reial els principals castells, entre ells el de Tornafort, que posteriorment li serien retornats El lloc de Tornafort, que l’any 1381 tenia cinc focs, continuà…