Resultats de la cerca

Aquesta capella és documentada per primera vegada l’any 1258, al testament de Ferrer de Vacarisses, prevere Avui desapareguda, era edificada a la sortida del pont d’en Cabré, a la dreta del camí de les Ermites Constava d’una capella i tres habitacions, car servia com a hospital d’infecciosos, de rodamons i leproseria El càrrec d’ermità infermer era de provisió conjunta entre el Comú i el rector de Valls Al segle XVIII encara servia, en casos excepcionals, com a hospital d’infecciosos Actualment no en resta res de les construccions inicials L’indret on era bastida es coneix com l…

L’església d’aquesta petita caseria que tal vegada cal identificar amb el Pujol dels primers censos 2 focs el 1495, surt esmentada indirectament a partir del final del segle X Llavors, Moder i Ricolf canviaren amb Alaó una terra a la vall de Soperuny, al lloc dit “sota Santa Maria” Vers el 1030 aquest monestir tenia una terra al Pujol que confrontava amb Santa Maria Tanmateix, aquesta església no fou una dependència d’Alaó sinó del monestir de Lavaix Els seus orígens anaren relacionats amb el priorat de Sant Vicenç del Sas L’inventari de Lavaix del 1180 aclareix que l’església de Puimolar era…

El poble de Malpàs és situat a la dreta del barranc de Peranera, a la banda nord-est del terme del Pont de Suert La seva església parroquial és esmentada en l’inventari del monestir de Santa Maria de Lavaix, confegit a la darreria del segle XII, on es reporta com a pertanyent a l’esmentat cenobi l’“ ecclesia Sancti Petri de Malpaso ” amb la seva sufragània de Santa Maria d’Erillcastell l’abat de Lavaix hi tenia el dret de provisió i visita Al final del segle XIV, Malpàs pertanyia als barons d’Erill, els quals cobraven els delmes de l’església parroquial de Sant Pere En la relació…

Es tracta de l’església que compartí la parroquialitat del terme amb Santa Maria de la Feixa L’any 1209 N’Amiget “ capellan Sancti Martini ” signà com a testimoni un instrument ovarrès relacionat amb l’abadia de Vilacarle Els bisbes de Roda-Lleida en tingueren la jurisdicció espiritual i la provisió de la rectoria fins el 1309, moment en què Ponç d’Aguilaniu cedí tots els drets episcopals al prior de Roda, Ponç de Casserres, en canvi d’altres béns cosa que confirmà el 1312 Després, el sagristà de Roda, com a rector principal de Serradui, tingué cura de Sant Martí i del santuari…

El poble del Far, a l’extrem nord-est del terme de Torrefeta, tingué el seu origen al segle XI i formà part de la quadra del proper nucli de Bellvei El lloc és esmentat l’any 1040, en què els esposos Llop Mir i Bonadona donaren a Girbert i la seva esposa Ermengarda un alou que posseïen al comtat d’Urgell, al terme de Guissona, a l’indret anomenat ipso Farello Tot i que probablement en aquest moment ja hi havia una església, encara avui no s’han trobat referències que illustrin el seu passat medieval Hom sap que era sufragània de la parròquia de Sant Julià del Llor, inclosa dins el bisbat d’…

L’església parroquial de Rialb degué anar vinculada a les vicissituds històriques de la vila i el castell de Rialb, documentat des del 1065, però no en tenim referències directes fins a la relació d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona els anys 1314-15 En la visita pastoral del 1575, l’església de Santa Maria de Rialb, de l’oficialat de Sort, pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem, circumstància que ja es produïa l’any 1519, en el moment de redactar-se l’ Spill del vescomtat de Castellbò, on es fa constar que Santa Maria…

Aquesta església era la capella del castell i alhora la parròquia de Castellví de Rosanes És documentada el 1063 sota la triple advocació de sant Miquel, santa Maria i sant Pere Tot i que devia existir des dels orígens medievals, devers el 1110 es degué reconstruir, ja que aquest any el senyor de Castellví, Guillem Ramon I, en testar abans d’anar a Terra Santa, li llegà 5 mancusos per a obres i uns altres 5 per a misses Hi ha altres mencions posteriors de l’església, dels seus béns, de la capellania, de petits llegats rebuts, etc El 1217 la senyora de la baronia, Guilleuma de Castellví,…

La vila de Rasquera és situada damunt un dels contraforts septentrionals de la serra de Cardó Del seu antic castell medieval, del qual no resta cap vestigi, hi ha una primera referència l’any 1153 quan el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona donà als templers el castell de Miravet amb tots els seus termes, dins els quals es trobava la fortalesa de Rasquera A partir, doncs, d’aquell moment, l’indret formà part de la comanda templera de Miravet De l’església parroquial de Rasquera no s’han localitzat fins ara referències d’època medieval, però és versemblant suposar que la feren bastir els…

Antiga església parroquial situada en la reclosa vall de Montmany, propera al mas Ullar, entre els contraforts de Puiggraciós i l’espadat dels seus famosos cingles És el lloc fet famós amb el nom literari de Sots Feréstecs L’església fou una filial de la Garriga i com a tal se cita implícitament el 966 i explícitament, com Sancti Pauli de Montman el 1139, que fou cedida a l’Estany Va estar sota el domini i provisió dels abats de l’Estany almenys fins al segle XV A l’igual dels altres filials de la Garriga Vallcàrcera, Monteugues consta com a parròquia independent des del segle XIII El 1413…

Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’Ullastrell, a través de les quals…