Resultats de la cerca

Situació Aspecte de la fossa, situada, com en molts casos, al costat d’uns camps i a ran de l’estimball J Bolòs Sepultura excavada a la roca, situada a la part baixa d’un conjunt de camps i feixes dit el Quadre Blanc aquest nom és modern Aquesta clariana de conreus enmig del bosc té prou extensió com per a ésser, antigament, les terres d’un mas si tinguéssim més documentació podríem, potser, relacionar aquest indret amb el mas “Torrent Pregon Sobirà” o “Torrent Pregon Jussà”, amb el mas “Llobató” o amb algun altre dels masos que trobem als documents medievals i que no podem…

Mapa dels castells i fortaleses del Barcelonès anteriors a l’any 1300 C Puigferrat Badalona La Torre Vella Cal Comte Can Peixau Barcelona El Palau Reial Major La Comanda Templera de Palau a Barcelona El Palau Comtal Menor El Palau Episcopal La muralla romano-comtal de Barcelona Castell Vell vescomtal Castell Nou vescomtal Castell del Regomir Castell del Port Torre de guaita de Montjuïc La Barcelona del període romànic tenia un nombrós conjunt de casals residencials de famílies nobles i ciutadans notables Alguns són especialment coneguts per haver estat restaurats i acollir…

Situació Vista de les ruïnes de la banda de ponent abans de la recent restauració M Anglada El casal de Cruïlles, anomenat popularment “el castell de Cruïlles”, es troba a la part de llevant del terme, emparat per la serra que culmina als masos de Can Brull i Serra de l’Arca i que fa d’espona a la vall del Congost Dista poc més d’1 km vers el sud de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, i es troba a una altura un xic superior a la de la vella parròquia Mapa L37-14364 Situació 31TDG383258 És accessible per una pista que surt a migdia de l’església de Sant Martí i sobretot per…

Situació Aspecte parcial que ofereix aquest edifici medieval, convertit fa segles en masia, on destaca a primer terme la base de l’antiga torre mestra Rambol Les edificacions del casal queden a l’extrem de migjorn del terme municipal, a la dreta del riu Congost, al costat del polígon industrial de la Garriga Mapa L37-15395 Situació 31TDG401133 El trajecte més fàcil de trobar és el que va al polígon industrial A la sortida de la Garriga cap a l’Ametlla del Vallès, després de passar el Congost, es troba el trencall a mà esquerra vers migjorn que dóna a un carrer que pren la direcció N-S El…

Situació Antiga parròquia rural, bastida a mitja cinglera propera al monestir de Sant Miquel, ara sense culte M Anglada L’esglesiola de Sant Martí del Fai, situada en un replà que es forma enmig de la cinglera del Fitor, es troba fora del clos de l’antic monestir de Sant Miquel del Fai Només és accessible des d’aquest, per un fressat camí que passa per sota de la gran cascada Es troba sobre un gran bancal de pedra tosca i a la vora hi ha coves que baixen fins a mitja cinglera Mapa L37-14364 Situació 31TDG325180 Dista uns 15 minuts de Sant Miquel del Fai…

Situació Vista de la capçalera de l’església amb l’absis, obert al costat de llevant, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada Els murs són llisos i mancats d’ornamentació F Junyent-A Mazcuñan L’església, encerclada de pins i brolles, es dreça en un indret proper als masos Bertrans i Prat-barrina que, bo i junts, formen un petit barri, situat a l’extrem occidental del terme Long 1°36’14” - Lat 41°48’30” S’hi pot anar seguint el mateix itinerari que hem utilitzat per anar a Santa Eugènia de Governa, però continuant el camí en direcció a Salo En arribar a la barriada formada…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Margarida de Cabagès des del costat de llevant M Anglada L’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, actualment capella de Santa Margarida del Pujol, es troba situada al cim d’un petit turó, a 150 m del mas Pujol, a 1 275 m d’altitud i vora l’indret del naixement del riu Ges Mapa 294M781 Situació 31TDG438672 L’itinerari més curt és el que, partint de Vidrà, agafant la pista d’anar a Siuret, es pren al trencall que hi ha havent passat la casa de les Escanes, a mà esquerra, tot seguint el torrent de les Fonts, que arriba a la collada de la…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis * , en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis, però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…

Al llarg dels segles XI i XII, i fins a temps força recents segle XIX, la forja del ferro a casa nostra assolí nivells de qualitat considerable Les comarques del Vallespir i del Conflent i, en general, les conques dels rius Tet i Tec eren riques en meners, d’on s’extreia el mineral de ferro Foren importants les mines de Reiners, la Bastida, Riuferrer, Cortsaví, Espirà, Vernet, Fillols, Saorra i Taurinyà, entre d’altres Actualment són exhaurides Només resten en explotació les no gaire conegudes mines de Vetera al Canigó D’altra banda, per elaborar aquest mineral de ferro sorgiren tot un seguit…