Situació
Vista de les ruïnes de la banda de ponent abans de la recent restauració.
M. Anglada
El casal de Cruïlles, anomenat popularment “el castell de Cruïlles”, es troba a la part de llevant del terme, emparat per la serra que culmina als masos de Can Brull i Serra de l’Arca i que fa d’espona a la vall del Congost. Dista poc més d’1 km vers el sud de l’antiga parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda de Dalt, i es troba a una altura un xic superior a la de la vella parròquia.
Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG383258.
És accessible per una pista que surt a migdia de l’església de Sant Martí i sobretot per una bona pista que surt de la població, passa a frec del cementiri i continua vers una antiga pedrera i el casal. Dista del poble uns 2 km. (MAB)
Història
L’anomenat “castell de Cruïlles” és en realitat l’antiga domus o casa forta de la família Aiguafreda, que segurament ocupa el mateix solar que la vil·la rural d’Aiguafreda, esmentada el 898 en l’acta de consagració de la propera església de Sant Martí.
El seu domini s’estenia per la part que forma l’actual municipi d’Aiguafreda, uns 8 km2, i no comprenia, per tant, tot el sector parroquial inclòs en el quadre de Seva, ara ocupat en gran part per les urbanitzacions del Montanyà i de l’Hostal d’en Pinós, que pertanyen parroquialment a Aiguafreda.
Els primers senyors, els Aiguafreda, són documentats des del 1105, amb Rotllan Guillem, el cap dels prohoms que demanà la nova consagració de Sant Martí d’Aiguafreda al bisbe de Vic. La família es va refondre vers el 1230 amb la Vilargent, pel casament de Beatriu d’Aiguafreda amb Ramon de Vilargent. Ja dintre el segle XIV, també per aliança matrimonial, adoptà el cognom de Basella; el 1475 Aldonça de Basella es casà amb Grau Gilabert de Cruïlles.
El casal és conegut amb el nom d’aquests senyors, els Cruïlles, els quals reedificarien el casal, o almenys un sector.
Els senyors d’Aiguafreda adquiriren la jurisdicció del lloc a partir del 1356, i tingueren, així, la categoria de barons del terme.
L’antic “castell” de Cruïlles ha estat reconstruït entre els anys 1989 i 1990 per la família dels propietaris per a convertir-lo en lloc de residència temporal. Les ruïnes guarden elements molt antics de bon carreu, fonaments de torres semicirculars al costat de murs del segle XV o de començament del XVI.
La nova construcció ha respectat la major part dels antics murs, els quals s’han relligat amb parets i obertures totalment modernes i convencionals. (APF)
Castell
Planta del casal abans de la recent reconstrucció.
M. Anglada
Fa pocs anys, quan el casal era un conjunt de murs esbaldregats, dels quals només una part s’aprofitava per a una masoveria tardana, era possible de veure un sector d’obra antiga de bon carreu, que devia correspondre a una part aprofitada quan es va refer el casal al segle XV.
Ara, però, amb l’obra nova i el canvi que ha experimentat el conjunt, és difícil destriar murs i èpoques, bé que l’obra predominant és d’època gòtica. (MAB)
Bibliografia
- Solà, 1932, pàgs. 88-93
- Els castells catalans, II, 1969, pàgs. 183-188