Resultats de la cerca

Aquesta ermita avui desapareguda era situada al coll de Baduell o d’Armentera, sobre el camí de Caldes a Granollers El nom inicial amb què fou coneguda és Sant Miquel dels Martres al segle XIV, però, ja la trobem també amb el nom de Sant Miquel de Baduell El primer esment documental és de l’any 1126, quan el monestir de Sant Pau del Camp adquirí l’alou dels Martres que li havia estat empenyorat el 1100 Així com en la descripció de l’alou feta quan s’empenyorà no consta la capella, en canvi en la que es féu quan es comprà hi llegim “…est autem iam…

Situada dins el terme del castell de Centelles Inicialment se la conegué amb el nom de Santa Coloma de Vinyoles o de Pujolric però quan els senyors de Centelles crearen una vila al seu redós el segle XV prengué el nom de Centelles Inicialment segle IX estigué vinculada a la parròquia de Sant Martí d’Aiguafreda o del Congost, però va independitzar-se molt aviat i va prendre les funcions de parròquia que conserva encara Les primeres notícies de l’església es troben l’any 898, quan fou consagrada l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, a la qual hom vinculà…

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers

El casal de Montesquiu era una domus que depenia del castell de Besora, dintre el terme del qual es trobava Inicialment estigué infeudada a la família Conanglell, si bé els Besora recuperaren tots els drets i convertiren la domus en un casal de residència de la família primerament hi habitaven de manera esporàdica, i ho feren de manera continuada quan el castell de Besora no oferí condicions d’habitabilitat Les primeres notícies de la domus de Montesquiu son de l’any 1285 Entre aquesta data i el 1337 la domus estigué infeudada a la família Conanglell, que la tenia pels castlans del terme, els…

El lloc d’Aguilar —situat aproximadament a la partida de Sant Martí, on hi ha les restes d’una església sota idèntica advocació— es documenta a partir del 1053, quan Arnau Mir de Tost donà, entre altres béns, la quadra d’Aguilar amb la seva torre i els delmes que en sortissin a Sant Miquel de Montmagastre com a dotació de la canònica No se’n té cap més notícia fins el 1378, quan el rei Pere III rebé l’homenatge de Ponç de Concabella pels feus del castell i lloc de Mont-roig, del castell i lloc d’Aguilar i del castell de Queralt Sembla que la quadra d’Aguilar per…

Aquesta església es troba dins l’antic terme del castell de Cabrera, al cim de la muntanya de Cabrera, entre el Coll del Bram i l’Osca Inicialment tingué les funcions d’església del castell de Cabrera i més tard exercí algunes funcions de parròquia, per esdevenir finalment santuari marià L’església és documentada a partir de l’any 1154, quan els castlans Guillem de Cabrera i la seva muller Adaledis li feren una nova dotació i confirmaren els béns que ja li havia donat el seu pare difunt, Arnau Ramon Sota la protecció dels castlans l’església anà progressant i l’any 1330 tenint la…

Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el…

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desmembrà quedà en el d’Olost Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1287 en el testament de Bernat de Bassil que fundà una llàntia que havia de cremar en la capella de Sant Mateu de Pela-roger, mentre feia altres deixes a les capelles dels voltants El 1687 quan el bisbe Pasqual visità la parròquia de Santa Maria d’Olost, ja constatà que l’església es trobava en ruïnes Actualment de l’edifici antic no queda cap resta visible, si bé se’n coneix el setial…