Resultats de la cerca

L’única notícia que ara per ara es coneix d’aquesta església, actualment santuari, data del 1348, en què rebé diverses deixes, segons es desprèn dels estudis realitzats dels nombrosos testaments redactats aquest any a conseqüència de l’epidèmia de pesta que es declarà en aquest territori als mesos de juny i agost

Les ruïnes d’aquesta església són situades al límit de ponent del terme, prop del mas de Sant Vicenç Fou una parròquia sufragània de Sant Martí de Ginestar És documentada des de l’any 1314, en què rebé la visita pastoral del bisbe de Tortosa Francesc de Paolac El bisbe interrogà, entre altres personatges, Pere Gener, vicari de l’església Una visita prioral del segle XVII consigna que l’ ermita de Sant Vicenç pertanyia a l’orde de l’Hospital

Desconeixem l’indret on era situada aquesta església i la vila on era erigida, encara que podria tractar-se de l’actual capella de Sant Serni al terme de Vilamur de la qual resten tan sols unes minses ruïnes que no permeten veure’n les característiques de l’estructura Potser més versemblant és situar Sant Sadurní de Siarb en el despoblat de la Santa Creu, entre Llacunes i Rubió, que per la seva extensió i localització devia ser un enclavament rellevant dins l’organització de la vall en època medieval, i que hauria quedat obsolet en les crisis demogràfiques i bèlliques del segle XIV Cal també…

Situat a una alçada vorejant els 2 000 m, i a prop de la fortificació fronterera pallaresa de Muntaner, el lloc de Rocamora fou una possessió d’Arnau Mir de Tost, que el rebé en feu del bisbe d’Urgell, segons consta en una relació datada el 1046 Formà part del grup de fortificacions del vescomtat de Castellbò que Ermengol VIII cedí el 1159 al bisbe Bernat Sanç arran de les disputes amb Arnau de Castellbò Més tard el lloc fou unit a la batllia de Guils

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres

El lloc de la Codonyera és documentat des del segle XII Era inicialment una part del gran terme d’Alcanyís Des del 1624 assolí una certa autonomia, que fou total a partir del 1776, quan rebé el títol de vila i un terme propi El seu temple parroquial, dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu, és documentat ja en la dècima papal del 1280 L’edifici actual és barroc, de tres naus, amb una portada lateral bellament treballada, protegida per un pòrtic El campanar, de gust mudèjar, té el pis superior bastit amb rajoles d’obra vista

A mà dreta de la carretera de Sant Quirze de Besora, entre Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, a les envistes de Sora, es troben les ruïnes de la planta i el fossat d’aquesta fortalesa Aquesta edificació serví de casal de la família Freixenet, que sembla que era castlana de Sora i d’Orís El 1109 es documenta el primer membre de la família quan Bernat Ermengol de Freixenet rebé de mans de Guillem Bernat de Duocastella la castlania de Duocastella La família Freixenet segueix apareixent en la documentació fins al segle XIV que desapareix

Aquesta capella de l’antiga parròquia de Sant Cristòfol de Selma és situada al costat del mas de Santa Agnès, al nord de Selma Se’n tenen referències des del 1247, en què rebé un llegat testamentari d’Elisenda de Fonollar La seva història és lligada a la del mas de Santa Agnès, que pertanyia a la comanda templera de Selma El 1303 el mas era de Bernat Ortolà, home propi de la domus Celme L’església tenia com a funció donar serveis espirituals a la gent del mas La capella presenta un bon estat de conservació després d’una recent restauració del seu propietari

El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva…

Es tracta d’una antiga església romànica, coneguda també per Sant Martí de les Esposes L’any 1019 és esmentada amb el nom de “ Sancti Martini de Presa ”, topònim que sembla derivar de l’existència d’una petita resclosa prop de l’església Estigué sota la jurisdicció del castell de Brunyola, regit pels feudataris dels vescomtes de Cabrera, fins a la venda de la fortificació i els seus dominis a Berenguer Gornau, l’any 1279 Inicialment fou sufragània de Sant Amanç d’Anglès, però el 1362 la dependència varià i fou l’església d’Anglès la sufragània de Sant Martí Si bé la fàbrica de la construcció…