El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà.
El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac: l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei; el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma; l’any 1149, amb motiu de la seva consagració, rebé el mas Joan, que no queda clar si era situat al castell d’Arcalís o al d’Estac; el 1173, eren els comtes Artau IV i Guillema que li donaren un altre mas; el 1193 es documenta la donació, per part d’Agnès, vídua de Pere d’Estac, d’una terra, situada al terme del castell d’Estac; i l’any 1137 el monestir rebia els diversos censos que Sant Pere del Burgal rebia a Estac; béns que apareixen, vers el 1338, en el capbreu de la cambreria de Gerri.
Cal esperar al segle XIII, però, per tenir referències directes de la parròquia d’Estac. En la dècima papal del 1279 el capellà d’Stac és l’únic que apareix configurant el deganat de Montenartró. Així mateix, Sant Marçal d’Estac és esmentat l’any 1314 com a església parroquial, encara dins del deganat de Montenartró. En canvi, l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, el capellà d’Estac, que pagava disset sous, apareix inclòs en el deganat de Cardós. L’any 1575, ja dins l’oficialat de Sort, la parròquia d’Estac tenia com a sufragània Sant Esteve d’Escós. En la visita pastoral del 1758, els sostres de l’església estaven en mal estat i tenia com a sufragànies les esglésies d’Escós i de Mencui. Actualment depèn de la parròquia de Sort.