Resultats de la cerca

Situació Tomba antropomorfa excavada a la roca prop de la capella moderna de Riupedrós ESG Aquesta tomba antropomorfa excavada a la roca es troba a la vora dreta de la Noguera Ribagorçana, a pocs metres aigües amunt del pont penjat que porta al Seminari Diocesà i a la moderna capella de Riupedrós, a 1 km al N de la població de Vilaller Mapa 32-10 213 Situació 31TCH126062 S’hi arriba per la carretera N-230 a l’alçada del km 135 cal prendre un trencall que porta fins al pont, i un cop passat, la tomba apareix a la vora de l’esmentada capella Necròpoli La tomba de Riupedrós té l’orientació…

Només es té una notícia respecte a aquest castell L’any 1150 Arnau de Sanaüja, hereu dels Benavent, infeudà al cavaller Roger de Montanyana el castell de Saünc amb la tercera part dels dominis senyorials, i li encomanà els cavallers en canvi del jurament de fidelitat Al principi del segle XIV el feu de Saünc i d’altres llocs figura en poder de Bernat de Benasc Després passà als comtes de Ribagorça No resta cap vestigi d’aquest castell al poble de Saünc

Aquesta església acompanyava l’antic nucli de Nial, situat aproximadament 1 km al sud-oest de Guissona L’indret és conegut des del 1067 La dependència eclesiàstica del lloc respecte a la canònica de Santa Maria de Guissona es recull en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1098 Les donacions particulars hi afavoreixen moltes propietats de la canònica guissonenca i de la seu urgellesa Un d’aquests béns era “ ipsum ferragenal de Sancta Fide ad pascendum boves ” Actualment no es conserven vestigis d’aquesta església

Situació Tomba excavada en un bloc de roca sorrenca EFS Al marge meridional del replà que domina l’indret de la Ferreria, al lloc dels Pins del Màrtir, hi ha una roca sorrenca amb una tomba excavada que va ser localitzada per Jaume Coberó Mapa 34-14 361 Situació 31TCG671312 L’accés més fàcil és seguir la pista que des de prop del final del camí de l’Aguda porta a la zona de la Torre d’en Domènecs Cal desviar-se cap a l’esquerra seguint un camí que porta als camps conreats del replà, els quals cal travessar caminant Necròpoli La sepultura és excavada aprofitant la superfície aplanada d’un bloc…

Situació Vista general d’aquesta ermita que corona la serra de Sant Mateu ECSA - Rambol L’ermita de Sant Mateu corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu 490 m d’altitud, que és un excellent mirador de les comarques de l’interior i de la costa Mapa 37-15393 Situació 31TDF442966 S’hi arriba per una bona pista que va de Vilassar de Dalt a la Roca, pel coll de Sant Bartomeu, i per un trencall de poc més de 2 km que porta al mas de Can Riera La capella dista uns 500 m d’aquest mas, que és on hi ha la clau de l’ermita A tocar de la capella hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles…

El poble de Grions formava part del terme jurisdiccional del castell de Montsoriu, i des del segle XIII passà a formar part de la batllia de n’Orri, dins el vescomtat i els dominis que tenia la família dels Cabrera El monestir de Sant Salvador de Breda tenia possessions l’any 1185 dins la demarcació del terme de Grions, que l’any 1246 serien confirmades pel papa Innocenci IV, com també ho féu respecte als privilegis del monestir L’església parroquial del terme de Grions es troba sota l’advocació de sant Gabriel, i és una de les comptades i potser l’única església medieval…

El lloc de Torres figura esmentat en la documentació al segle XI concretament n’hi ha constància per una escriptura datada el 1050 en què els esposos Francò i Ermella vengueren a llur fill Arnau, sacerdot, un molí al terme d’Alàs, “ in locum que vocant Turres ”, pel preu d’una “vellada” òptima A part aquesta notícia, només s’ha localitzat fins ara una referència documental respecte de l’església de Sant Pere, la qual, datada el 1061 dóna notícia que Geberga permutà al seu marit Guillem diversos béns que posseïa al terme d’Alàs, entre els quals consta en l’escriptura una peça de…

Gairebé no es tenen referències d’aquesta església Sols se sap que des del segle XIII la parròquia de Ferran compartia rector amb la de Malacara i que aquesta església acabà tenint una posició subordinada respecte a Ferran El castell de Ferran és conegut des del segle XI, moment en què formava part del comtat de Berga La parròquia, dins el bisbat d’Urgell, deu tenir el seu origen també al segle XI El temple actual, dins el poble, és una construcció rectangular orientada a llevant, amb la testera plana A la banda de ponent hi ha una portalada de grans dovelles, tapiada sembla que…

Aquesta església es documenta l’any 1075, per la donació que Eliarda, muller de Guitard Isarn de Vallferrera, feu a favor de Santa Maria de la Seu de la dècima de la parròquia d’Ainet, que limitava per llevant amb l’església de Sant Martí No es tenen més notícies sobre aquesta capella fins a arribar al segle XVI, en què, en la descripció del vescomtat de Castellbò que Pere Tragó feu en el Spill respecte dels límits del terme d’Alins, l’església de Sant Martí hi consta com una de les fites que delimitaven aquest terme del d’Ainet En la visita pastoral del 1758 a l’església…

A Capellades sorgeix una torre centrant la defensa de les primeres cases edificades en el segle X en dominis pertanyents al casal vescomtal de Barcelona Per això el 1005 en la donació de tot aquest alou per part de la vescomtessa Gerberta al monestir de Sant Cugat, hi és compresa la donació de la torre Més endavant, el 1096, el monestir de Sant Cugat arriba a un acord amb l’esposa i el fill de Joan Sesmon, el qual havia construït una torre en el seu habitatge en el terme de Capellades sense permís del monestir La concòrdia insta als estadants que nullam guerra faciatis , en un esment a la…