Situació
Tomba antropomorfa excavada a la roca prop de la capella moderna de Riupedrós.
ESG
Aquesta tomba antropomorfa excavada a la roca es troba a la vora dreta de la Noguera Ribagorçana, a pocs metres aigües amunt del pont penjat que porta al Seminari Diocesà i a la moderna capella de Riupedrós, a 1 km al N de la població de Vilaller.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH126062.
S’hi arriba per la carretera N-230; a l’alçada del km 135 cal prendre un trencall que porta fins al pont, i un cop passat, la tomba apareix a la vora de l’esmentada capella.
Necròpoli
La tomba de Riupedrós té l’orientació habitual d’aquest tipus d’enterrament, és a dir, els peus cap a llevant i, més concretament, l’eix segueix la direcció NW-SE. L’espai per al cap és de forma rectangular i està desviat cap a l’esquerra respecte a la tomba, la qual té una fondària màxima de 40 cm; la llargada és de 2 m i l’amplada de 50 cm. Les espatlles són arrodonides i asimètriques, ja que la dreta està força marcada mentre que l’esquerra és gairebé inexistent. En general, tot el costat sud-oest està poc treballat i presenta un perfil força irregular, mentre que la banda contrària té un bon acabat, cosa que es concreta en l’existència d’un retall pla per a encaixar bé la llosa o lloses de coberta. La zona dels peus és rectangular, però l’espai presenta un canvi d’amplada força destacat a partir dels genolls, com també una asimetria respecte a l’eix principal de l’enterrament. El fons es conserva cobert per una capa de terra, fet que encara permetria la localització de restes antropològiques, si bé la tomba ha estat violada segurament des de fa temps. Hi ha referències d’haver-se’n trobat d’altres pel voltant, però foren colgades per les construccions properes. Probablement, ens trobem davant d’una necròpoli que devia correspondre a un nucli d’hàbitat avui desconegut.
La datació d’aquesta mena d’enterrament presenta encara una important dificultat, sobretot quan es troba descontextualitzat com és aquest cas. En general, aquest tipus de tombes es daten en la Catalunya Vella al voltant del segle X, si bé no hem d’oblidar que les necròpolis d’aquestes característiques relativament més properes i avui ben estudiades, existents a Bellver d’Ossó i a Sant Martí de Lleida, es poden datar a la segona meitat del segle XII. Cal indicar la semblança d’asimetria existent amb la singular tomba número 43 d’aquesta darrera necròpoli, respecte a la qual també hi ha la característica diferencial de tenir l’encaix per a la coberta segons es comprova en altres necròpolis de la Catalunya Vella. La veïna excavació efectuada a Sant Lliser d’Alós d’Isil (vegeu el volum XV, pàgs. 146-147 de la present obra) suggereix una datació més antiga per a aquesta mena d’enterrament respecte als estudiats de la Catalunya Nova i que, en bona part, són derivats de les tradicions practicades pels conqueridors cristians en les seves zones muntanyoses d’origen.
Bibliografia
- Bolòs-Pagès, 1981-82, pàgs. 59-103
- Rodríguez-González, 1982, pàgs. 137 i 139
- Rafel, 1987, pàgs. 171-180
- Gallart, 1991, núm. 3, pàgs. 69-113