Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Santa Maria in capite stagni (Banyoles)
Art romànic
Sovint s’ha plantejat el dubte sobre si aquesta església, que l’any 889 fou restituïda al monestir de Sant Esteve de Banyoles per decret del bisbe Servusdei de Girona, era l’església de Santa Maria de Porqueres o la de Santa Maria dels Turers, ara parroquial de la vila de Banyoles El document diu que es retornin a Banyoles Santa Maria “ sita in capite stagni ”, que va erigir l’abat Bonit, i Sant Martí, “ quae subjacte in valle Milliarias ” o Sant Martí de Campmajor Sembla, però, com diu Constans, que cal identificar aquesta església amb la de Porqueres, església que fou donada a…
Santa Maria de Cuberes o Mare de Déu d’Espià (Gerri de la Sal)
Art romànic
El lloc de Cuberes és esmentat entre els anys 1048 i 1050, en què el comte Artau I i la seva esposa Constança donaren al monestir de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes L’església de Santa Maria de Cuberes apareix documentada l’any 1105, com a església restituïda al monestir de Gerri pel bisbe Ot d’Urgell, possessió que és confirmada el 1164 en la butlla del papa Alexandre III Santa Maria de Cuberes ha estat identificada amb l’actual santuari de la Mare de Déu d’Espià
Santa Maria i Sant Jaume de Bellver de Cerdanya
Art romànic
L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué, durant dos anys, a P de Riba de Puigcerdà per 3 375 sous de Barcelona, tots els rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i de Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver La vila de Bellver havia estat fundada per Nunó Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225 L’església de Bellver depengué en un primer moment de la no gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que…
Sant Feliu de Montformit (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Desconeixem el lloc exacte on era edificada aquesta església, tot i que és molt versemblant que estigués situada en el despoblat de Puiforniu, que es tracta monogràficament en el municipi de la Torre de Cabdella Aquesta església apareix en la documentació l’any 1082, quan el comte Artau de Pallars Sobirà donà al monestir de Gerri l’església de Sant Feliu de Montem Formitum Posteriorment, aquesta església fou sostreta de l’òrbita del monestir, ja que l’any 1105 li fou restituïda, juntament amb la seva annexa, l’església de Sant Esteve de super Silva , pel bisbe Ot d’Urgell A…
Sant Joan d’Algars (Batea)
Art romànic
Situació Antiga parròquia del poble d’Algars, actualment convertida en ermita ECSA - Fotografia Cerdà L’antiga església parroquial de Sant Joan, esdevinguda ermita en l’actualitat, és situada al peu del castell d’Algars MLIR Mapa 31-18 470 Situació 31TBF665543 Història Són escasses les referències escrites que s’han localitzat fins ara sobre aquest antic temple parroquial del lloc d’Algars Una de les fonts documentals, que data de l’any 1210, és la concòrdia feta entre el bisbe de Tortosa i de Saragossa per tal d’establir, definitivament, els límits territorials de les respectives diòcesis…
Vila fortificada i castell de Bulaternera
Art romànic
Situació Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt ECSA - J Ponsich La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 38’ 58,8” N - Long 2° 35’ 13,8” E Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa PP Història El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el…
Castell de Boí (la Vall de Boí)
Art romànic
L’antic castell de Boí era emplaçat al turó rocós conegut encara amb el nom del Castell, proper a l’església de Sant Joan, flanquejant la porta d’accés a la vila closa Sols s’observen alguns minsos vestigis del castell En canvi s’ha conservat força bé l’entrada al recinte baix-medieval de la vila Romanen restes d’una torre i de muralles, com també d’un portal La vila de Boí és coneguda des de l’any 1064, en què Artau I i la seva esposa Llúcia, comtes de Pallars Sobirà, vengueren i bescanviaren a Ramon IV de Pallars Jussà i a la seva esposa Valença, junt amb el castell d’Erill i altres…
Sant Pere de Llorà (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de la població, presidida per l’església romànica i sobretot per l’esvelt campanar, fa poc restaurat TAVISA L’església parroquial de Sant Pere centra el petit veïnat de Llorà, a uns 15 km de Girona, sobre la carretera a les Planes d’Hostoles per Sant Gregori Mapa L38-12295 Situació 31TDG758523 JAA Història La notícia més antiga sobre aquesta església és de l’any 1058, que fou restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda L’any 1065 consta en el testament de Guillem Guifré a favor de la canònica de la seu El 1208 el monestir d’Amer adquirí…
Sant Vicenç de Camós
Art romànic
Situació Sant Vicenç de Camós, ara església parroquial, molt transformada després dels terratrèmols del segle XV, en la qual ressalta l’esvelt campanar romànic A Bramon L’església parroquial de Sant Vicenç és propera al nucli de Camós, dins una zona boscosa de gran frondositat Forma una mena de petit veïnat amb la Sala de Camós i dues masies més Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 815589 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Palol de Revardit, coneguda per carretera de Camós, i deixar-la un cop passades les escoles de Camós a 2 km de Banyoles, prenent a la dreta un camí senyalitzat…
Santa Anna de Claret (Santpedor)
Art romànic
Talla Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII F Junyent-A Mazcuñan Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser …