Talla
Imatge venerada a l’església, curiós exemplar del segle XIII.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al santuari de Santa Anna de Claret, edifici iniciat el 1762, al costat mateix de Santa Maria hi ha guardada una curiosa imatge. Possiblement, es tracti d’un exemplar que procedeix de l’església de Sant Salvador de Claret, nom primitiu de l’església de Santa Anna; la imatge devia ésser venerada al temple anterior i després, en traslladar-se el culte a l’actual, també la imatge fou traslladada.
Restà in situ fins al juliol de 1936 que fou amagada pel masover de la Torre de Claret, i tornà a ésser restituïda en acabar la guerra.
La corona de metall que encara porta va ser posada al 1835, i en aquest segle també es va vestir.
La imatge sembla haver sofert almenys dues restauracions. Una abans del 1955 per l’escultor tallista R. Majà i Balcells i el decorador P. Roca i Fius; i una altra fa pocs anys, quan li varen treure els vestits. Fa 91,5 cm d’altura total.
El santuari fou aixecat adossat a l’antiga capella romànica de Santa Maria, documentada des del segle XI, parròquia filial de la Seu de Manresa(*). És una curiosa simbiosi de la primitiva devoció a Maria que pren força principalment a partir del segle XII, i la segona gran onada de santuaris característica de la religiositat barroca.(*).
La Mare asseguda sobre un setial en forma de cofre escambell, reposa els peus sobre un marxapeu en forma de coixí. La posició és absolutament frontal amb l’Infant assegut sobre el genoll esquerre amb total hieratisme.
Ambdues figures tenen la cara resolta de la mateixa manera: celles arquejades la línia de les quals es perllonga en un nas gros i ample; a banda i banda dos grans ulls que semblen mirar fixament l’espectador; el coll és robust.
La Mare porta túnica amb escot rodó, el mantell és obert i cau recte fent un plec sota els braços i s’ajunta sobre els genolls. Les sabates de punta arrodonida apareixen sota la túnica de la Mare fent un plec. El cap cobert per un vel que deixa veure una mica els cabells i s’ajusta a la corba que forma el cap caient fins a les espatlles.
L’Infant va descalç vestit amb una simple túnica amb coll rodó.
Mare i Fill duen als dits un mateix atribut: el llibre de la saviesa, la Mare el sosté tancat i el Nen obert sobre els palmells de les dues mans(*).
Estilísticament, aquesta imatge presenta una gran rudesa en la seva solució. És poc estilitzada puix que ambdues figures tenen un cap proporcionalment més gran que la resta del cos, el qual contrasta amb la sensació de verticalitat que li dona la poca amplada i profunditat que té el conjunt. La gran amplada de la cara també es destaca de la poca agilitat del cos, les espatlles són caigudes, continuació d’un coll excessivament gruixut, amb uns braços enganxats al tors.
La problemàtica que presenta aquest conjunt és digna de dedicar-li algunes ratlles.
És venerat com una imatge de Santa Anna amb la seva filleta i no com una Mare de Déu. Iconogràficament, és un dels pocs casos en els quals es dona aquesta interpretació, puix que, si és ben veritat que hi ha conjunts a Catalunya en els quals és representada Santa Anna, aquesta imatge és unida a la Mare de Déu i el Nen, tots tres personatges entronitzats, com és ara els casos de la Mare de Déu conservada al Palau de Peralada i la de l’església del Tura (Olot)(*). Aquesta nova devoció arrela amb força en ple segle XIV, encara que trobem imatges d’aquest tipus al segle XIII.
Alguns elements reforcen la hipòtesi que es pugui tractar de Santa Anna i la Mare de Déu, com l’actitud de llegir de l’Infant que no beneeix com és costum quan es tracta del Nen Jesús, que demostra així la seva naturalesa divina. D’altra banda, coneixem un cas en què Santa Anna apareix associada a Maria nena, ensenyant-li a llegir; aquest seria el de la portada de tramuntana de la catedral de Chartres(*).
Malgrat tot, no podem oblidar la proximitat de l’ermita amb l’advocació a Maria de la qual hem parlat al començament, i la tradició segons la qual fou trobada enmig dels enderrocs d’una vella construcció situada on més tard s’aixecà el santuari(*), probablement els de la primitiva Santa Maria. (ACR)
Bibliografia
- Francesc Espinalt: Santa Anna de Claret. Santpedor. Pomell de notes històriques, Santpedor 1955. (ACR)