Resultats de la cerca

Aquesta capella, avui perduda, donà nom al Grau de Sant Cristòfol, límit llevantí de la vall Ribagorçana, entre Serradui i Biasques

Les dues butlles confirmatòries d’Alexandre III 1162, 1179 consignen entre les possessions de l’abadia d’Àger l’església de Penavera, amb les seves pertinences En desconeixem el titular El lloc de Penavera és situat sobre els cingles que dominen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana

Situació Restes del pont d’estructura medieval d’Orrit els muntants a banda i banda del riu ECSA - J Bolòs Els vestigis del pont antic d’Orrit són situats a banda i banda del curs de la Noguera Ribagorçana, un centenar de metres més amunt del pont actual Mapa 32-11251 Situació 31TCG133808 Història Aquest antic i estratègic pont, un dels més importants de la Noguera Ribagorçana, va ser destruït durant la guerra de Successió Moner escriu que per tal de reconstruir-lo, el governador Fèlix d’Areny obligava tots els transeünts a contribuir a l’obra, bé amb treball, bé amb metàllic 1737 Entre…

Església avui desapareguda dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd i documentada per primera vegada l’any 1266 El terme de Salaverd, amb el seu castell, situat a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud de Vallverd, fou comprat per l’esmentat cenobi el 1200 En aquest indret, Vallverd hi establí una granja

L’actual despoblat de Soperuny donà nom a la vall que forma la capçalera de la Valira Tal com el topònim indica Supetrungo era emplaçat sota el pic de l’Amariedo, a 1 229 m d’altitud, al peu dels espadats de la serra del Cis, la qual fa de partió d’aigües entre la Noguera Ribagorçana i l’Isàvena El castell era situat en un petit promontori que dominava la vall homònima i les comunicacions cap a la vall de Betesa, pel coll de Guàrdia, i cap a Iscles i la cabanera del Cis No s’hi troba avui cap vestigi La manca de noticies de Soperuny durant el segle IX i bona part del X no és…

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

Ara per ara és una incògnita l’existència d’aquesta abadia o monestir, que sembla que cal localitzar a la confluència de la Ribera de Vilacarle o vall Ribagorçana amb l’Isàvena Solament hi ha dues notícies d’aquesta casa, totes dues referents a la partida d’Entrambesaigües, terme de Fornons El 1182 es consigna Guillem “de Sen Tirs” donant conformitat a un diploma ovarrès l’any 1238 apareix documentat un tal Aia, abat de Sant Tirs, que signa com a testimoni un instrument relacionat amb l’església de Vilacarle

Es desconeix l’indret exacte on estigué situat aquest castell proper a Reperós Tal vegada es correspongué amb el castell de Ribagorça L’any 941 Cèntul vengué a la comtessa Toda Galindona dues terres que tenia per la seva rompuda “ in castro Poga Circuso, in loco ubi dicitur in Rio Petruso ”, pel preu de sis sous Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça donà al monestir Ovarra el vilatge Reperós en canvi d’un tresoret El 1004 els alous comtals de Rivo Petroso consten que són emplaçats a la vall Ribagorçana

Segons la documentació, la petita caseria de Palomera s’emplaçava a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, enclavament actual del terme de Sant Orenç en bona part negat per l’embassament d’Escales, a la canal del barranc justament dit de Palomera Els homes de Palomera feien comunitat amb els de Lacera Tanmateix, en un diploma del monestir d’Alaó de l’any 1077, que tracta sobre Felegars, apareix la signatura com a testimoni d’un Tediger, prevere de Palomera, per la qual cosa es pot deduir que devia ser titular d’una església de nova fundació vers mitjan segle XI

L’antic poblat de Perpella era emplaçat al capdamunt de la serra homònima, molt espadada, que forma la paret occidental del congost de Canelles, a la Noguera Ribagorçana, a llevant del terme El castello de la Perpella és documentat l’any 1094, quan era en poder de Galceran Erimany i formava part del terme del castell de Soriana A mitjan segle XVI l’indret de Perpella consta encara com a lloc de senyoria laica, integrat dins el comtat de Ribagorça El lloc és de molt difícil accés hi ha les restes del poble, de l’església i del castell