Resultats de la cerca

El llogaret de la Pobla de Ferran és situat a la banda nord-occidental del terme, sobre un petit tossal de 705 m d’altitud Aquest indret, pràcticament deshabitat des de l’inici d’aquest segle, s’originà a l’edat mitjana a l’entorn d’un castell, del qual s’ha localitzat fins a l’actualitat una referència documental ja tardana Consta que a la darreria del segle XIV, en concret l’any 1384, el ciutadà barceloní Jaume Galliners permutà amb el monestir de Santes Creus el castell de la Sala de Comalats pel de Ferran, ambdós situats dins la vegueria de Montblanc D’aquesta antiga fortalesa en resta…

L’actual partida del Sant Sepulcre és situada entre les Oluges i la Manresana, al peu de la carretera de Cervera a Manresa El lloc o quadra del Sant Sepulcre és conegut des de l’any 1095, en què consta que Guillem Ramon, comte de Cerdanya, tenia un alou a Montfalcó, a la partida del Sant Sepulcre Per aquelles dates és molt possible que la capella ja existís Per donatiu d’algun noble, potser Galceran de Santafè, el rector de Clarà municipi de Castellar de la Ribera, Solsonès tenia el patronat d’aquesta capella del Sant Sepulcre l’any 1235 Al segle XVI encara conservava aquesta prerrogativa A l…

Aquesta església era situada prop de l’actual Mas de Fontanet, a l’enclavament de Fontanet dins del terme d’Organyà El lloc de Fontanet apareix esmentat en un document del 1021, mentre que el poble, ara desaparegut, ho era en documents dels anys 1026, 1084, 1090, 1091, 1093, 1096, 1100 i 1162, com a part integrant de les possessions de la família Caboet a la vall de Cabó Amb la unió de les cases Caboet i Castellbò, l’any 1185, Fontanet passà a formar part del vescomtat de Castellbò —dins de la batllia de Cabó, quarter d’Organyà—, que gaudí de la jurisdicció alta i criminal del lloc, mentre…

Situació Aquest jaciment es troba a uns 700 m al N del nucli urbà de Torrefeta, en un camp de conreu lleugerament en pendent que mira a migjorn Mapa 34-14 361 Situació 31TCG563248 Per anar-hi des de Cervera cal agafar la carretera L-311 en direcció a Guissona fins a la cruïlla de Torrefeta, on prendrem una carretera veïnal que mor dins el nucli urbà Un cop a Torrefeta s’ha d’agafar el camí de la Font, que surt des del N del poble, i seguir-lo fins a la cruïlla del camí de Guissona, on ens desviarem a mà esquerra per un camí que ens deixa a uns pocs metres del tossal conegut com els “Fossassos…

Situació Absis de l’església de Sant Esteve de Prullans, molt ample i sense decoració, orientat al sud-est a causa del pendent de la muntanya on es troba edificat el temple ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Prullans, situat al vessant de solell de la serra dels Coronals Mapa 35-10 216 Situació 31TCG961929 Per a arribar a Prullans, partint de Bellver de Cerdanya, cal seguir la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell, i havent fet uns 2 km, cal agafar un trencall a mà dreta que mena directament a Prullans RMAE Història La menció més antiga de…

El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi…

Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum , eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa…

Aquest castell es trobava dins l’antic terme de Guissona i centrava una quadra o partida autònoma que era situada a l’est de la vila De l’antic llogaret que hi hagué a l’indret, no n’han pervingut vestigis Es tenen referències del castell de Fluvià des del 1040, any en què es redotà l’església i la canònica de la Seu d’Urgell En aquests moments consta que es trobava inclòs dins el terme del castell de Guissona i que pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell Els Fluvià foren els feudataris del lloc Van tenir una destacada intervenció en la reconquesta d’aquest sector del país i ajudaren tant…

Situació Aspecte del temple abans del seu espoli efectuat a mitjan anys setanta Arxiu Gavín Lamentable estat en què es troba l’església després de l’espoli del parament exterior dels murs i del campanar, i absis de la nova església construïda a Solsona aprofitant la carreuada i el campanar de l’antiga ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Cluella és un curiós cas de doble ubicació, ja que l’edifici fou traslladat parcialment al jardí d’una casa de Solsona, situada a la sortida de la ciutat per la carretera de Bassella, mentre que en el seu emplaçament, al costat del mas…

Situació Capçalera de l’església després de la profunda restauració efectuada a la dècada dels anys setanta ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Feliu és situada fora del nucli antic del poble de Barruera, que és assentat al marge dret de la Noguera de Tor, poc després de rebre el torrent de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH195083 L’església és situada al costat de la carretera principal de la vall de Boí, entre Cardet i Erill-la-vall JAA Història EI primer esment del lloc de Barruera és de l’any 1064, en què Artau I i la seva dona Llúcia, comtes del Pallars Sobirà, vengueren i…