Sant Esteve de Prullans

Situació

Absis de l’església de Sant Esteve de Prullans, molt ample i sense decoració, orientat al sud-est a causa del pendent de la muntanya on es troba edificat el temple.

ECSA - Rambol

L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Prullans, situat al vessant de solell de la serra dels Coronals.

Mapa: 35-10 (216). Situació: 31TCG961929.

Per a arribar a Prullans, partint de Bellver de Cerdanya, cal seguir la carretera N-260 en direcció a la Seu d’Urgell, i havent fet uns 2 km, cal agafar un trencall a mà dreta que mena directament a Prullans. (RMAE)

Història

La menció més antiga de la parròquia de Prullans, escrita sota la forma Prullianos, és a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu, document datat el 819, bé que en realitat fou redactat a la darreria del segle X.

El lloc de Prullans (fevo de Prullas) fou cedit l’any 1061 pel vescomte Bernat de Cerdanya al comte Ramon Guifré de Cerdanya en la cessació de les discòrdies que hi havia hagut entre tots dos personatges. La canònica de Santa Maria de la Seu tenia una vinya a Prullans que li venia d’un llegat testamentari, fet pel vescomte Bernat II de Cerdanya l’any 1100, abans d’anar en peregrinació a Jerusalem. El document diu exactament que aquesta vinya era situada al terme de Talió in apendicio de Prullans.

La parròquia de Prullans és esmentada en la relació de la dècima recaptada els anys 1279 i 1280 a la diòcesi d’Urgell. Posteriorment, l’ecclesia Sti. Stephani de Prulans fou objecte de visita per part dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona entre els anys 1312 i 1314; i encara, el 1391, el capellà de Pruyllans consta que va contribuir a satisfer la dècima col·lectada en aquell moment a la diòcesi urgellenca.

Aquesta església fou restaurada els anys setanta. (MD-MLIR)

Església

Planta de l’església, inicialment de nau i absis, estructura encara visible després de moltes transformacions.

E. Ventosa

És un edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular. La restauració duta a terme els anys setanta va deslliurar la fàbrica de les construccions annexes que l’amagaven i en desfiguraven l’obra romànica. Malgrat la reconstrucció, l’absis conserva la figura inicial, sobre una base d’obra datable al segle XII.

L’església es va edificar paral·lela al flanc de la muntanya, de manera que pel costat nord està parcialment sota terra i per la banda sud s’aixeca sobre un basament d’alçada variable.

L’absis, que és ample i llis, és orientat a sud-est, molt desviat del que és tradicional, amb dues finestres, una al centre del tambor i l’altra en direcció sud-oest, totes dues de doble esqueixada i arc adovellat. La cornisa dessota teulada és decorada amb una ziga-zaga en forma de dent de serra, que es veu que és nova, però segueix el model de la que tenia antigament, com es pot comprovar per l’única peça autèntica que conserva. Una cornisa semblant a aquesta degué tenir l’església de Sant Genis de Montellà, perquè se’n veuen diversos elements reaprofitats com a carreus per les parets.

La volta de la nau és de perfil apuntat. Els carreus de la paret són de pedra calcària grisa, de mida gran en el basament fins a l’ampit de les finestres i d’aquí en amunt continua amb uns altres de mida normal i formes allargades, la cara sense polir i les juntes tancades.

L’arc pre-absidal és bastant més profund del que és habitual, i té refondida una arcada a cada brancal que quasi el forada.

La nau és de planta rectangular, amb gruixudes parets i aparell més rústec que l’absis. A mitja nau s’obre una capella a cada costat, de construcció molt posterior, formant un fals creuer. Entre la capella meridional i l’absis s’hi va afegir una sagristia, i a la part oposada el campanar, cegant l’antiga porta d’entrada on ara hi ha les fonts baptismals.

La construcció de la capella de la dreta i la sagristia originà el paredat de dues finestres romàniques situades bastant amunt de la paret.

A la capella del costat de l’evangeli hi ha una pedra grossa que fa de suport de l’altar, de la qual es desconeix la procedència, i és decorada amb relleus molt ingenus que representen un ocell amb un objecte semblant a una capa al damunt.

A la façana de ponent hi ha la nova porta d’entrada, una finestra reconstruïda seguint les línies de les finestres típiques romàniques, i a la part alta queden senyals que hi havia una espadanya. (EVS)

Bibliografia

  • Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 595, pàgs. 101-105
  • Rius, 1946, pàgs. 190 i 198
  • Bertran, 1979, vol. II, pàg. 289
  • Pladevall, 1983, pàg. 140
  • Baraut, 1986-87, vol. VIII, doc. 1 177, pàg. 104
  • Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8