Prop la barriada de les Malloles, al sud de la ciutat de Perpinyà, en un terreny aprofitat per la vinya on s’han dut a terme les excavacions de l’antiga Villa Gothorum, eren visibles fins al final de la dècada dels anys setanta un munt de rocs que indicaven l’emplaçament de l’antiga parròquia de Santa Maria de les Malloles. Aquesta església apareix documentada des del 967 quan el levita Seniofred, protector del monestir d’Arles, li va llegar una vinya. Les notícies de deixes i del seu funcionament com a parròquia continuen els anys 1001, que és anomenada Sancta Maria de villa Maliolas, i el 1006, que apareix com a Sancta Maria de Malliolas. Perdé els drets parroquials al segle XVIII, si bé consta com a santuari marià fins al segle passat. Els historiadors i arqueòlegs que han estudiat el jaciment de la Villa Gothorum —de la qual s’ha fet un estudi monogràfic en aquest mateix volum— parlen de l’església i en descriuen l’absis del segle IX, de planta de ferradura a l’interior i semicircular a l’exterior. Les excavacions han precisat l’existència d’almenys dos edificis anteriors situats al mateix emplaçament que les ruïnes darreres, que s’atribueixen a una reedificació del segle XII. (APF)
Procedent d’aquesta església, hom conserva, a l’interior de Sant Joan de Perpinyà, una pica baptismal que potser va ser portada al segle XV, en el moment en què Malloles passà a dependre de l’església de Sant Joan de Perpinyà. La peça és, segurament, una reutilització d’un tambor de columna estriada, de marbre de Carrara, que prové d’un monument romà. En un dels solcs apareix una roseta i a sota un cap que podria ser de tradició oriental, cobert amb la còfia dels papes bizantins (camelaucium) habitual als segles VII i VIII. Sota el cap es pot veure un llibre obert i una altra roseta que corona dos peus de perfil. A la vora hi ha una inscripció: “onda sacri fontis negat anguis sibila sontis”. Aquesta peça, que hom podria relacionar amb algunes obres llombardes, sembla —segons P. Ponsich— que no pot ser posterior al segle VIII. (PA)