Resultats de la cerca
Es mostren 386 resultats
Assumpció del mas de Colls (el Pont de Montanyana)
Art romànic
L’antiga capella del mas de Colls, avui en ruïnes, és a migjorn de Montanyana Entre les alzines hom pot trobar fragments dels antics murs De l’església de l’Assumpció avui només resten algunes parets, construïdes amb carreuó sense polir, simplement escairat, disposat en filades uniformes i irregulars, que dibuixen el perímetre d’una església d’una nau, capçada amb un absis semicircular Es tracta probablement d’un edifici de la fi del segle XI o del començament del següent, construït de forma matussera i sense ornamentació
Sant Feliu de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Aquesta església, de la qual resten uns vestigis escadussers, es trobava en l’indret on hi ha el despoblat de Vilamflor, a la riba esquerra de la Noguera Pallaresa Vilamflor s’ha intentat identificar amb el lloc anomenat Villa Furoris en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell La seva història, gairebé del tot desconeguda, devia anar vinculada a la del castell de Vilamflor, ben documentat En el recorregut per les esglésies parroquials del deganat de Montenartró realitzat pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, els anys 1314-15, s’hi inclou l’església de Sant Feliu de…
Sant Andreu de Llordà (Isona)
Art romànic
No disposem de notícies documentals directes que facin referència a aquesta església, encara que hi ha la possibilitat que fos una de les esglésies edificades al terme del castell de Llordà i d’Isona suposadament donades, l’any 973, pel comte Borrell II i el seu germà Guifré, al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Aquest document ha estat qüestionat per F Udina, que el considera fals També podria ser una de les esglésies del terme del castell de Llordà que Arnau Mir de Tost deixà en el seu testament del 1071 a Sant Sadurní de Llordà De la capella de Sant Andreu, situada en un serrat al nord…
Sant Privat (Gavet de la Conca)
Art romànic
Monestir o casa monàstica situada entre Sant Martí de Barcedana i el Montsec, dintre de l’antic terme de Llimiana Dos falsos de Gerri del 930 i del 953, que es creu que foren redactats al final del segle XI, l’anomenen Sant Privat de Marevalle La butlla del 1164 del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri, s’hi refereix simplement com a “ ecclesiam Sancti Privati iuxta Limignanam ” Segons la notícia d’un regest, el 1229 el monjo Bernat, que tenia cura de Sant Privat, va adquirir a favor d’aquesta església un alou situat al terme del Castelló Sobirà deu anys més tard…
Capella del mas Llanera (Castigaleu)
Art romànic
Situació La casa Llanera és situada al nord del terme de Castigaleu, poble des d’on surt una pista que al cap de 5 km arriba al mas, al costat del qual hi ha les restes de la capella Mapa 32-11 251 Situació 31TBG989787 Església Es tracta de les restes, escasses i embardissades, de la part de llevant d’un edifici, probablement una capella, que devia ser d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, que és l’única part visible conservada L’absis manté el seu perímetre fins a l’alçada de l’arrencada de la volta de quart d’esfera que el cobria No hi ha traces clares de la nau, ni de la forma…
Capella de Sant Salvador (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Petit edifici d’una sola nau i un absis d’alçada parella a aquesta, tot cobert amb les clàssiques lloses Arxiu Gavín La capella de Sant Salvador és al cim del serrat que domina el poble d’Estorm, des d’on s’hi arriba per una pista d’uns 3 km JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG210629 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no ens han pervingut notícies escrites de la capella de Sant Salvador MLIC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó, capçada a llevant per un absis semicircular Al centre de l’absis hi ha una finestra paredada de doble esqueixada, de…
Sant Miquel de Llimiana
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera d’aquesta arruïnada església, coneguda popularment amb el nom de Santa Soleta Arxiu Gavín Les ruïnes de l’església de Sant Miquel, coneguda amb el nom de Santa Soleta, són al cim d’un serrat, entre dos barrancs, al peu del camí que puja cap al santuari del Sant del Bosc JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG295572 Història Fins a l’actualitat, no s’han localitzat notícies històriques documentals que aportin dades sobre el seu passat, tot i que per les restes que ens han pervingut el seu origen es remunta a l’època medieval MLIR Església És un edifici d’una…
Santa Maria de Puiasons (Monesma i Queixigar)
Art romànic
Els vestigis d’aquest antic temple parroquial, amb un pilaret que en rememora l’existència, es localitzen al nord de Queixigar, en la petita vall del Fornó i vora la cruïlla de camins que menaven a Iscles i a Sant Esteve del Mall D’acord amb aquest emplaçament, molt probablement Santa Maria de Puiasons correspon a l’església de Santa Maria, “en el riu prop del castell d’Iscles”, que havia estat edificada pel prevere Blanderic, fidel comtal, i que fou consagrada pel bisbe Odesind vers l’any 967 segons una falsificació del segle XI Blanderic morí sense disposar sobre qui havia de regir-la L’any…
Castell de Castelltallat (Sant Joan de les Abadesses)
Art romànic
L’existència d’aquest castell és un xic hipotètica Es trobava al comtat de Besalú, i la seva parròquia depenia del bisbat de Girona fins a mitjan segle XII, que passà al de Vic El seu terme, fins i tot geogràficament, pertany a la comarca de la Garrotxa, però com que des de mitjan segle XIII, era unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, el eu territori s’ha unit al municipi de Sant Joan El terme d’aquest suposat castell es correspondria amb el de la parròquia de Santa Llúcia de Puigmal Les primeres notícies de la parròquia són anteriors al 1150, quan estava sota el domini del monestir…
Sant Corneli de Montells (Fogars de Tordera)
Art romànic
Es tracta d’una antiga església i priorat canonical situat en un petit turó conegut com el puig de sant Corneli, de 244 m d’altitud, que fa de límit entre els municipis de Fogars de Tordera i Tordera Segons la tradició, la capella i una casa que tenia al costat foren destruïdes durant la Guerra del Francès Al lloc hi ha notables ruïnes que seria interessant excavar per conèixer-ne la disposició Al començament de l’any 1200, Pere Gros de Fogars i els seus familiars van donar a Guerau i companys el puig de Montells perquè, amb el consentiment del bisbe de Girona, hi edifiquessin una església en…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina