Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Sant Andreu (Lleida)
Art romànic
Aquesta església fou la seu d’una extensa parròquia situada a la part alta de la ciutat Les primeres referències escrites de l’església daten de l’any 1152 En l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis del 1168 apareix com a dependent del prepòsit de l’església de Sant Llorenç A partir dels segles XIV i XV l’església estigué molt vinculada a l’Estudi General, ja que esdevingué centre de la vida universitària Tenia nombrosos beneficis i capelles sostinguts per membres de l’Estudi, principalment de medicina El collegi de metges i els professors de medicina de l’Estudi General sostenien la…
Cellera de Catllà
Art romànic
Situació Catllà erròniament escrit avui “Catllar” és a 3 km al nord de Prada per la N-619, a la riba esquerra i a l’entrada de la vall de la Castellana, a la qual ha donat el nom Els vestigis de l’antiga cellera són al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu PP Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 38’ 7” N - Long 2° 25’ 27” E Història Catllà Castellanum , 948 villa Castellani , 968, 1011 Catllà , 1612, 1750 deu el nom al seu propietari i probable fundador, Castellanus o Castellà, el qual fou potser un aprisionador dels segles IX o X La grafia oficial Catllar, adoptada al segle XIX, no té…
Mare de Déu de Matadepera
Art romànic
Talla de fusta policromada de la darreria del segle XIII, que forma part actualment d’una collecció particular M Catalán En una collecció particular barcelonina es conserva una imatge de la Mare de Déu, en fusta d’àlber policromada 63 cm d’alçada, per 25,5 d’amplada i 22 de profunditat, que es considera que prové, molt possiblement, de la zona compresa entre Terrassa i Matadepera El seu estat de conservació és regular, tenint en compte que li manquen algunes extremitats, en concret els avantbraços de la mare i el nen, de manera que no en podem dir res sobre els gestos i els atributs que…
Sant Feliu de Castellvell de Llo
Art romànic
Situació Aspecte general de les ruïnes del temple amb les de la torre del castell vell de Llo a la part esquerra ECSA - A Roura Les restes d’aquesta església són situades en un indret excepcional, al capdamunt del puig on també hi ha les ruïnes del castell vell de Llo i des d’on es domina el poble de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 5” N - Long 2° 4’ 6” E Per a arribar a l’església cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior LICS-JCR-ERR Història Fou la capella del castell vell o primitiu castell de Llo Apareix esmentada per primera vegada en un document que data de…
Castell de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
La història del castell de Cuberes està estretament vinculada amb el monestir de Gerri L’any 1050 1048 el comte Artau I donà a Santa Maria de Gerri el castell de Cuberes amb els seus homes i termes Artau II empenyorà el castell per 2000 mancusos, de valor de quatre argents de plata cadascun, a Miró Arnau, el qual, l’any 1097, el cedí temporalment a Santa Maria de Gerri mentre el comte no el redimís amb la suma referida —1500 mancusos en or o plata i 500 mancusos en muls i mules— Mentre visqués, Miró Arnau tindria el castell en feu del monestir i la meitat dels…
Sant Julià de Pedra (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Vista de conjunt de l’església, amb el petit transsepte que la caracteritza ECSA - A Roura Aquesta església és situada al veïnat de Pedra, prop de Bor, al cim d’un esquei Mapa 35-10 216 Situació 31TDG022891 Pedra és situat a uns 5 km de Bellver, des d’on cal agafar la carretera local que porta a Alp Abans d’arribar a Baltarga, cal prendre a mà dreta un trencall que mena a Bor i a Pedra RMAE Història El lloc de Pedra és conegut des de l’any 965, en què la villa Petra Ranesindo és una de les afrontacions d’Urús en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya Tanmateix, no hi ha cap…
Sant Cosme i Sant Damià de Serdinyà
Art romànic
Situació Absis de l’església, mutilat i sobrealçat, on encara són visibles les lesenes llombardes ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és situada al barri del Bac, a la riba dreta de la Tet, un dels dos nuclis que formen el poble de Serdinyà Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 34’ 3” N - Long 2° 19’ 17” E Serdinyà és 10 km aigua amunt de Prada per la carretera N-116, una vegada passat Vilafranca de Conflent Història Serdinyà ha de tenir el seu origen en una villa romana, la villa de Secundus , com ho suggereixen les formes antigues del seu nom entre el segle X i el XVI…
Santa Maria de Tornabous
Art romànic
Situació Interior de l’antiga església parroquial, ara al peu de l’actual, amb la volta de la nau reforçada per fermes pilastres i arcs torals ECSA-M Catalán Els vestigis de la primitiva església parroquial de Tornabous estan integrats dins la nova parròquia que presideix el poble Mapa 33-14 360 Situació 31TCG382186 Tornabous és situat al peu de la carretera de Vilagrassa a Balaguer C-148 També creua el poble la carretera d’Agramunt a Bellpuig LV-3 341 JNB Història Bé que del lloc i el castell de Tornabous hi ha referències des del segle XII, de l’església parroquial de Santa Maria de…
Santa Eulàlia del Corró d’Avall (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
Corró d’Avall és una de les parròquies que estava inclosa dins l’antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que foren atorgades el 1025 per Berenguer Ramon I Juntament amb Llerona, Corró d’Amunt i Marata, van passar a ser carrer de Barcelona al final del segle XIV La primera notícia sobre el terme de Corró d’Amunt és documentada l’any 959 el fet que s’especifiqui “d’Amunt”, fa suposar també l’existència d’un Corró “d’Avall” ja en aquesta època L’església de Santa Eulàlia és esmentada per primer cop en un document del 989 en el qual s’efectua la venda d’una peça de terra situada…
Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei)
Art romànic
Situació Capitells esculpits amb elements de tipus vegetal estilitzats J Pahissa A la serra de Collserola, a mig camí entre Molins de Rei i Santa Creu d’Olorda Mapa 36-16420 Situació 31TDF196867 Per arribar-hi cal agafar la carretera que partint de Molins de Rei es dirigeix a Santa Creu d’Olorda i a l’alçada del quilòmetre 2 l’església és visible des de la carretera Història Segons un document de l’any 1143 l’església de Sant Bartomeu de la Quadra, dita d’Olorda en els documents antics, era sufragània de la parròquia de Santa Creu d’Olorda Pocs anys després, en el testament sacramental de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina