Resultats de la cerca

L’església de Roset, segurament l’església del castell, és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del segle XI Roseto, però, llevat d’aquesta notícia, no en tenim d’altra i no podem conèixer-ne l’advocació Pensem que devia ésser l’església del castell de Roset que mai no arribà a ser parròquia, car devia estar sotmesa a la parroquial de Vilada La documentació parla ja l’any 954 de l’existència de la vall de Roset in comitatu Bergittaennse, in Valle Roseta, in locum quod vocant Bertrana i del castell l’any 1026 No sembla probable que aquesta…

La parròquia de Sant Vicenç de Maçanòs és una de les sis que formaven l’antic terme de les Llosses, que tenia el seu centre històric al castell de la Guàrdia de Ripoll La primera data d’esment de la parròquia és de l’any 890, a l’acta de dedicació de l’església de Sant Pere de Ripoll a la clàusula episcopal, on es diu “ concedo ibi decimas et primitias, villare Mazoni ” Posteriorment l’any 982, en el precepte atorgat pel rei franc Lotari a favor del monestir de Ripoll apareix la “ ecclesiam de pogio Macanoso cum decimis et primiciis ”, tot confirmant la possessió d’aquesta per part del cenobi…

Església parroquial de Corçà, poble situat a uns 5 km a ponent de la vila d’Àger La parròquia de Corçà, dedicada primitivament a santa Maria, estigué sotmesa a Sant Pere d’Àger des del segle XI fins al segle XIX La primera referència del lloc de Corçà apareix en l’acta de consagració de Sant Salvador d’Àger, que data del 1048 En l’acta d’investidura de Guillem Ramon, jutge ausonenc, com a abat de l’abadia d’Àger, del 1057, Arnau Mir de Tost i Arsenda li concediren, a més de la dominicatura del castell de Corçà i altres drets, la quarta part de la parròquia de Corçà i l’església…

Es trobava a la masia de Can Serts, a la barriada de la Rovira Roja, i s’enrunà totalment al segle XIX S’esmenta per primer cop en el testament de Guisla de Santmartí, cap al 1078, per la qual cosa es desprèn que era anterior Dos anys més tard, el testament d’Esteve, marit de Peregrina, fou jurat damunt l’altar de sant Salvador que hi havia a l’església de Durban, dins el terme del castell de Sant Martí En aquest testament es llegà a Sant Salvador una unça per a misses en remei de la seva ànima Novament és esmentada el 1150, any en què el bisbe de Barcelona, Guillem i alguns canonges…

Situació Extrem del braç meridional de l’antiga església romànica de Sant Pere d’Osor, ornat amb una filada d’arcuacions llombardes que continuen els vessants del teulat fou descoberta el 1977 J Recarens Es tracta de l’església parroquial de la vila d’Osor que presideix el nucli antic o sagrera, situada a la part alta de la població, en un indret protegit per la riera d’Osor i la de Noguerola o de Font de Borrell, les dues amb petits ponts medievals que les creuen i que foren refets després dels terratrèmols del 1427 Mapa L38-13333 Situació 31TDG440634 APF Història L’any 860, l’indret on més…

Situació Absis i capçalera sobrealçats de la primitiva església romànica ampliada amb construccions tardanes M Anglada L’església parroquial de Santa Coloma Sasserra es troba a l’extrem nord del terme municipal, sobre un pla a 864 m sobre el nivell de la mar, que queda entre les rieres de Castellcir i la riera de Fontscalents Mapa L37-14364 Situació 31TDG311275 Des de Castellterçol surt una carretera o pista de 7 km, la mateixa que va a Castellcir Cal agafar, però, la variant de l’esquerra, vers tramuntana, en la bifurcació que es troba passats els dos primers quilòmetres MAB Història És una…

Situació Ermita d’història molt desconeguda situada en un turó a ponent del poble de les Paüls ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta ermita són emplaçades damunt un turó situat a ponent del poble de les Paüls, des d’on es pot veure la serra de Gavàs i el massís del Turbó Mapa 32-10 213 Situació 31TCH014055 Per a anar-hi, partint de les Paüls, cal agafar la carretera C-144 en direcció a Castilló de Sos, i un cop fets uns 2 km s’ha d’agafar una pista a mà dreta, no apta per a vehicles, que en un recorregut d’uns vint minuts arriba a l’ermita MAF Història Aquesta ermita se situa en el mateix solar…

Situació Vista interior de la nau, d’estructura romànica, molt alterada per posteriors reformes J Recarens L’església de l’antiga parròquia rural de Sant Segimon és situada al costat nord-est del terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu, molt a prop del d’Arbúcies, en un petit coll amb una magnífica vista al Montseny i al veí castell de Montsoriu Mapa 365M781 Situació 31TDG637292 Del punt quilomètric 14,2 de la carretera GE-552, de la Batllòria a Arbúcies, a 1,8 km de la darrera població, surt una pista en direcció al nord-est que en uns 3,5 km deixa al peu del santuari, després d’haver…

Situació Vista exterior de l’església de Santa Magdalena de Parella des del costat de mestral M Anglada Aquesta capella es troba coronant un dels petits puigs que emmarquen la banda dreta del riu Ter, entre Sant Joan de les Abadesses i Sant Pau de Segúries, a 900 m d’altitud i a la falda de la serra Cavallera que li fa de fons, vora l’extrem de llevant del terme municipal Mapa 256M781 Situació 31TDG451787 El camí per a anar-hi comença en un trencall, a mà esquerra vers tramuntana, situat al punt quilomètric 15,30 de la carretera de Sant Joan a Camprodon, poc abans d’arribar al pont dels Plans…

Situació Costat nord-est de l’església fortificada, sobrealçada al segle XIII, i al fons el Canigó ECSA - A Roura Aquesta església, en força mal estat, es dreça al nord del recinte fortificat de Reglella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41’ 53,4” N - Long 2° 38’ 0” E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix descrit en la monografia precedent Història Aquesta església fou en els seus orígens el temple d’un monestir o cella benedictí, esmentat per primera vegada en un precepte de l’any 844 atorgat a l’abat Cintrem-ne que l’havia fundat anys enrere “monasterium vel cellula S Clementis”…