Situació
Ermita d’història molt desconeguda situada en un turó a ponent del poble de les Paüls.
ECSA - M.À. Font
Les ruïnes d’aquesta ermita són emplaçades damunt un turó situat a ponent del poble de les Paüls, des d’on es pot veure la serra de Gavàs i el massís del Turbó.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH014055.
Per a anar-hi, partint de les Paüls, cal agafar la carretera C-144 en direcció a Castilló de Sos, i un cop fets uns 2 km s’ha d’agafar una pista a mà dreta, no apta per a vehicles, que en un recorregut d’uns vint minuts arriba a l’ermita. (MAF)
Història
Aquesta ermita se situa en el mateix solar on hi hagué, a l’edat mitjana, un antic vilar que no reeixí i esdevingué després una simple quadra de Vilarrué. Un capbreu de l’any 1068 dels delmes que l’església de Sant Vicenç de Roda tenia a Castilló de Sos consigna: “de Turbiner, Ennecho de terras et vineas et cannamares que habet in Castellione decima debet dare; Asner de Turbiner de ipsas vineas que habet ad ipsa plana de Guielm Abo decima debet dare”. A banda d’aquesta referència, que demostra l’antiguitat del poblament al lloc de Torbiner, no s’ha localitzat cap notícia concreta sobre l’església. (JBP)
Església
Planta de l’església, en la qual destaca el seu absis semicircular de forma quasi parabòlica.
X. Fresneda i M.À. Font
És un edifici d’una sola nau coronada a llevant per un absis semicircular de forma quasi parabòlica, el qual s’obre directament a la nau.
La volta de la nau és de canó i està reforçada per un arc toral que articula la planta de la construcció en dos trams. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera construïda amb filades de semicercles concèntrics.
La porta d’entrada, situada al mur de migdia, és feta d’arc de mig punt format per grans dovelles, i no presenta cap mena de decoració. Sobre la portalada es poden veure els forats de la bastida, els quals foren aprofitats per a encastar-hi uns permòdols que feien de suport a l’embigat d’un porxo, avui inexistent.
Al centre de l’absis hom pot veure una finestra de doble esqueixada amb una mossa al centre que servia d’encaix a una llosa. Completen la il·luminació una finestra que s’obre al mur de migdia i una altra al mur de ponent.
Els murs interiors de l’església són totalment enguixats; tanmateix, en alguns indrets en què el guix s’ha desprès, es pot veure que el parament original era format per carreus de pedra calcària a la nau, mentre que a l’absis predominen els carreus de pedra de gres lligats amb morter de calç. A banda i banda dels murs perimetrals s’obriren unes petites canadelles.
A l’exterior el parament és fet de grans carreus de pedra calcària, de mides irregulars, que formen filades més o menys uniformes; a l’absis l’aparell presenta uns carreus de mides molt més regulars i més petits. El teulat de la capçalera està molt malmès; es presenta arruïnat fins a l’altura d’unes mènsules motllurades de pedra tosca que servien de suport a uns arcs cecs, ara desapareguts. El teulat original era format per un rebliment de terra, que descansava sobre els carreus de la volta de quart d’esfera. Recentment, la Diputación General de Aragón ha dut a terme un seguit d’obres de consolidació a l’absis per tal d’aturar la degradació a la qual es veu sotmesa aquesta construcció.
Les característiques tipològiques d’aquesta església fan que es pugui datar al segle XII. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Boix, 1982, doc, 426