Resultats de la cerca

D’aquestae sglésia, consagrada el 1011 i que depenia de l’abadia d’Arles, encara n’eren visibles fa pocs anys les ruïnes es tractava d’una església de nau única, coberta amb volta sobre arcades laterals Foren enderrocades, fa poc, per un propietari de residència secundària

Aquesta església és esmentada l’any 1068, any en què Arnau Mir de Tost, en compliment de l’última voluntat de la seva dona Arsenda, deixà a Sant Salvador de Bellmunt un cobertor Tal vegada es tractava de la mateixa església parroquial de Santa Maria i Sant Bartomeu de Bellmunt

Les ruïnes d’aquesta església són a la casa Francesc, a Castanesa Palesen que es tractava d’un edifici d’una sola nau, amb la porta a la façana de ponent Era construït amb un aparell de carreuó força ordenat que evoca les formes constructives del segle XI o del principi del segle següent

Segons J Corbatera i Roca, historiador de Pujalt, el 1924, en obrir-se la carretera actual que porta a Cervera es van malmetre les ruïnes existents d’una antiga església de Sant Pere situada a l’indret conegut encara com la Tosquella Per a aquest historiador es tractava d’un antic monestir a cura de donats, però no n’aporta proves documentals

És documentada al final del segle X prop dels indrets d’Auro Invento i Parietes Delicatas , en el terme de Sant Martí de Provençals De l’any 1028 tenim una venda on apareix l’expressió “ in territorio Barchinone, in locum que dicunt ad ipsa turre Alba ” Probablement, es tractava d’una torre de defensa que custodiava els camps de conreu i les vies de comunicació de la contrada

Aquesta capella era emplaçada al nord de la Pobla de Roda, vora l’antic camí de l’Isàvena Avui els seus pocs vestigis permeten de reconstruir-ne l’antiga planta Es tractava d’una església d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un aparell rústec de carreuons només desbastats, d’aspecte alt-medieval, sense que en el seu estat actual se’n puguin fer més precisions

Els vestigis d’aquesta capella són al nord del terme de Güel, sota el Morró de Güel Només s’han conservat traces dels murs, que permeten saber que es tractava d’una església d’una sola nau, probablement capçada a llevant per un absis semicircular fou construïda amb un aparell de carreuons sense desbastar, disposats en filades irregulars de factura un xic rústega, que no permeten establir una clara filiació constructiva o cronològica d’una obra clarament medieval

De l’església de Sant Sebastià només s’han conservat, molt embardissats, escassos vestigis dels seus murs Es tractava d’un modest edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular Era construïda amb un rústec aparell de carreuó irregular, disposat en filades desiguals No es conserven traces de les seves obertures ni altres elements que permetin deduir les característiques o la datació d’aquest edifici que, d’altra banda, palesa una tipologia clarament alt-medieval

Es tracta de l’església de l’antic lloc de Cortiella, documentat des del 1190 i avui despoblat Pertanyia a la parròquia d’Alforja, de la qual era una annexa Segons la tradició, la talla gòtica que es conservava a la parròquia d’Alforja fins el 1936, dita “la Velleta”, havia estat portada des de Cortiella a Alforja quan es despoblà aquell lloc En realitat, però, sembla que es tractava d’una imatge antiga de la parròquia d’Alforja

En l’acta de consagració de Sant Miquel de Cornudella de l’any 1138 consta que el bisbe Gaufred, amb l’aprovació dels clergues de Roda, dotà l’esmentada església amb les quartes episcopals de Sant Tirs Es tractava d’una antiga església episcopal lligada d’alguna manera a la canònica de Sant Vicenç Creiem que cal localitzar-la a Vilaplana o Cap de la Vila, nucli administratiu de l’antiga universitat de Cornudella, puix que l’esmentada acta de consagració esmenta la Plana de Sant Tirs