Resultats de la cerca

Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…

Es tracta de l’església parroquial del poble de Ràfels, situat al peu de la serra de Sant Rafel La demarcació de Ràfels formava part del gran terme del castell de Mont-roig, i per tant seguí les seves vicissituds històriques La seva església és documentada des del 1232 i també apareix en les dècimes papals dels anys 1279 i 1280 Fou refeta a la fi del segle XIV, amb la construcció d’un edifici d’una sola nau, amb una façana llisa coronada per una senzilla espadanya

El llinatge de la família que vivia en aquesta fortalesa es perfila a partir del 1183 amb Bernat de Vilatamar Més tard el llinatge es va refondre amb els Palmerola Vicenç de Palmerola residia a Vilatamar entre el 1398 i el 1406 i s’anomenava indistintament de Palmerola o de Vilatamar La seva filla Blanca es casà amb Pere Despujol de la domus de Despujol de Voltregà i seguí les vicissituds d’aquesta família Aquesta antiga domus s’ha transformat en mas, que encara conserva la disposició de la fortalesa dels segles XIV-XV

El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762

El lloc de Vallmanya és al sector més occidental del terme, al marge esquerre de la vall del Cinca L’indret és conegut des del 1168 L’any 1228 el bisbe de Lleida Berenguer d’Erill fundà en el seu palau un benefici dedicat a sant Andreu i concedí al capítol el castrum et villa de Vallmanya juntament amb la torre de Piconcelló Es tracta del primer esment del castell El terme de Vallmanya seguí posteriorment les mateixes vicissituds jurisdiccionals que Alcarràs En l’actualitat no resten vestigis d’aquest castell en el petit nucli de Vallmanya, on sols hi ha un casal senyorial del…

Bé que el lloc de Montenartró és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell del 819, el primer esment segur és del 1034 Montenartró formava part del vescomtat de Vilamur i tenia un petit castell, avui completament desaparegut El vescomte Ramon I de Vilamur, vençut l’any 1280 a Balaguer juntament amb altres nobles revoltats, hagué de lliurar a Pere el Gran la potestat dels seus castells, entre ells el de Montenartró, els quals no li foren restituïts fins el 1284 Montenartró seguí les mateixes vicissituds que la resta del vescomtat i al final del segle XIV passà als…

Aquest castell, ara desaparegut, era situat segurament al capdamunt del nucli originari de la vila del Pinell El seu origen és andalusí És esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers, en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV també donà a l’orde el castell del Pinell, a més d’altres fortaleses properes El Pinell esdevingué part de la comanda de Miravet i seguí les seves vicissituds En la carta de poblament del castell, la vila i el terme del Pinell atorgada el 1207, Bernat de les Gunyoles, comanador de Ribera, es reservà…

Al sud-est de la vila de Cubells, hi ha el petit agregat de la Torre de Fluvià, les vicissituds històriques del qual han estat molt lligades, des de l’edat mitjana, al lloc de Cubells En aquest sentit, hom sap que la Torre de Fluvià formà part, a partir del 1330, del marquesat de Camarasa De la seva església, dedicada a sant Salvador, poca cosa se’n pot dir, ja que la documentació no sembla haver deixat rastres del seu passat tanmateix, es pot afirmar gairebé amb tota seguretat que aquesta església no tingué mai la categoria de parròquia, sinó que depengué—com en l’actualitat—de…

La capella de Sant Pere del castell de Montsoriu es trobava a la part sud-est del recinte superior o del que envoltava la torre mestra i el castell pròpiament dit Allò que hom coneix tradicionalment com a capella —en té clars indicis d’haver-ho estat—, és una estança rectangular, adossada a la muralla, de la que resta una part dels murs perimetrals, un d’ells amb un finestral gòtic molt notable, amb calats de pedra malmesos La capella és documentada des del 1279 i devia ésser molt més antiga En aquest temps i durant el segle XIV tenia rector o sacerdot beneficiat adscrit El benefici subsistia…

Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació una única referència és que…