Situada dins l’antic terme de Montserrat, en un lloc indeterminat. Antigament degué ser un petit monestir de tradició visigòtica, després no en sabem les vicissituds, però es degué convertir en capella eremítica si no desaparegué del tot. L’església és esmentada el 933, quan el comte Sunyer donà al monestir de Santa Maria de Ripoll les esglésies de Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí. El 982 apareix en el precepte del rei Lotari, que confirma les possessions de Ripoll. Després desapareix d’una manera total, ni tan sols se’n coneix la ubicació; una única referència és que es trobava emplaçada vers ponent, al barranc entre Sant Jeroni i el terme del Bruc. Dubtem d’aquest emplaçament, ja que devia trobar-se fora dels termes assenyalats en la donació del comte Sunyer. Una altra referència la situa als peus de la muntanya amb Sant Pere. Cap d’aquestes referències no es pot confirmar, però creiem més possible la segona.