Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Rajadell No degué passar de capella rural vinculada al mas Valldòria L’església apareix esmentada el 1298 L’edifici actual no sembla que conservi cap element romànic

Situada dins l’antic terme del castell de Clarà i de la vila de Moià No degué passar de capella rural, vinculada al mas Serramitja L’església apareix documentada el 1298, i el 1305 acollia un grup de donats L’edifici actual no sembla que conservi res de la construcció romànica

La capella de Sant Salvador de la Roca de Baborers, de la qual tan sols queden petites restes, deu el seu nom a la fortalesa de la Roca de Baborers, que depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll que assegurava la defensa de la vall de les Llosses No passà de capella castellera i la seva història va estretament vinculada a la del castell

Situada dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, al lloc del Guix En un principi fou un simple oratori, després passà a capella rural vinculada al mas Guix El lloc del Guix és documentat des del 975 i l’oratori ho és des del 1258, quan apareix citat el coll de l’oratori, que més tard es concretarà amb el coll de l’oratori de Sant Salvador L’actual edifici no conserva res d’època romànica

Aquesta església es troba dins l’antic terme de Duocastella , nom aquest que desaparegué aviat, puix que el terme era anomenat amb el nom de la parròquia Sora Des d’un bon principi fou la parroquial del terme, funció que conserva en l’actualitat Tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Pere del Pla i Sant Pere del Puig El lloc de Sora apareix documentat l’any 906 quan en el concili de Sant Tiberi d’Agde es confirmaren els béns de l’abadessa Emma de Sant Joan de les Abadesses, entre les propietats hi figurava la de Sora Et Saura cum finibus suis mentre que l’any 921 la mateixa abadessa…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Curull Fou una capella eremítica vinculada a la parroquial de Sant Andreu de la Vola L’església no es documenta fins a l’any 1357, però l’advocació de sant Nazari, molt poc corrent en temps moderns, pot fer creure que es tracta d’una església existent en època anterior al 1300, i que si no és documentada és pel fet que aquest sector, dependent inicialment del castell de Curull, no compta amb tanta documentació com el castell de Torelló

El poble de Gavasa s’alça a 644 m d’altitud, al sector central del terme, a la vora del barranc homònim Hom sap que la titularitat de les rendes parroquials de l’església de Gavasa fou molt disputada entre les comunitats d’Alaó, Gualter Ponts, Solsona i la Seu d’Urgell Així, segons un instrument farcit pels monjos del monestir de Ripoll, els comtes Ermengol IV d’Urgell i Llúcia de la Marca dotaren el monestir de Santa Maria de Gualter amb les esglésies del castell de Gavasa, això és Sant Martí dins la vila i Sant Andreu als afores, en alou, amb les primícies i pertinences 1079 D’altra banda,…

Situada dins l’antic terme del castell de Lluçà, fou una capella rural vinculada a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès Les primeres notícies es remunten a l’any 1276, quan Bernat de Bassil en el seu testament deixà, entre altres coses, dos sous a Sant Pere de Cogollers Cogoles El 1686, quan el bisbe Pasqual visità la parròquia, ja devia estar en ruïnes, ja que no l’esmenta com a existent Actualment només es coneix el seu emplaçament en un petit serrat, on es veu material de construcció, bé que sense endevinar-s’hi estructures, prop del mas Cogollers

Situada dins l’antic terme del castell d’Oristà Sempre fou una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, la qual deixà dos sous a Santa Eulàlia de l’Erm L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, ja es trobava en ruïnes i es coneixia com a Santa Eulàlia de Santa Eulàlia, nom que tenia el mas proper a la capella que ara s’anomena Santa Olarieta El seu estat de conservació no millorà i actualment ja no podem veure les seves restes