Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon. Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué. No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària; després estigué vinculada al mas Montcunill. El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon. Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata romana que unia Bacasis (Bages) amb Sigarra (els Prats de Rei). El 1292 apareix l’església amb l’advocació de Santa Maria de Catulo Rotundo, i fins al final del segle s’alternen les donacions a Santa Maria o a l’hospital. Vers el 1377 exhortava a donar almoines per erigir la capella de Còdolrodon, sota l’advocació de Santa Maria, sense esmentar la seva antiga funció hospitalària. L’edifici actual sembla correspondre a aquesta època. La capella estigué vinculada en aquesta segona època, almenys des del 1612, al mas Montcunill proper a l’església. També pogué ser en aquest moment quan canvià l’advocació de Santa Maria per la de Santa Magdalena, fet no gaire estrany (vegeu Santa Magdalena del Pla del Pont de Vilomara), si bé en la visita que el 1685 feu el bisbe Pasqual a la capella l’anomena Santa Maria de Còdol-rodon. El segle XIX s’hi feren reformes, el 1805 possiblement es féu una volta nova, i el 1864 fou arranjat l’interior per la família Montcunill. Després de la profanació del 1936, es restaurà i es tornà al culte el 1953.