Resultats de la cerca

L’església, edificada al s XI i ampliada al XII, fou cedida a Sant Ruf d’Avinyó el 1142, que hi installà un priorat, regit per un prior i quatre canonges La llista de priors és coneguda des del 1222 i continua fins el 1699, que les seves rendes foren unides al seminari de Perpinyà Decaigué molt al s XV i des d’aleshores només tenia el prior i un arrendatari fou secularitzat el 1592 i després proveït amb comendataris i priors que no hi residien i ni tan sols no eren canonges A l’església, considerada santuari, s’hi venerava Santa Maria de la Salvetat, variant de la Salut Té un timpà esculpit,…

S'hi concentraren 30 000 homes, molts dels quals foren traslladats, al cap de pocs mesos, al camp del Barcarès A la mateixa platja ha estat aixecat un monument en honor al president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys

El lloc i l’església foren donats a Cuixà el 948 L’església fou reconstruïda i consagrada el 1073, que s’hi establí un petit priorat La seva comunitat no passà mai de dos o tres monjos i un sacerdot Als darrers segles hi havia sols el prior i un o dos sacerdots beneficiats El prior residia habitualment a Cuixà El priorat fou abolit el 1790 Resta l’església romànica, feta de palets de riu, coberta avui d’embigat sobre arcs diafragmes, amb l’absis ornat de bandes llombardes i la portada amb…

Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig

El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis conserva un campanar llombard, restes d’un primitiu claustre d’arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI És remarcable el monumental timpà del s XII, presidit per la imatge de la Mare de Déu en majestat, dins l’ametlla mística, flanquejada per dos àngels, amb una inscripció en versos llatins Conserva també un retaule signat de Jaume Cascalls 1345, interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del…

Era una superfície sorrenca voltada de filat on foren construïts uns escassos barracons a mitjan febrer hi havia uns 70 000 homes que reberen el tracte de presoners de guerra Al cap de pocs mesos, els internats foren traslladats en gran part al camp del Barcarès Rosselló El 1999 hom erigí a Argelers un monòlit commemoratiu en record de l'exili republicà a l'emplaçament on hi havia l'entrada del camp El 2002 fou fundat a Argelers el Centre d’Interprétation et Documentation  sur l’Exil et la Retirada CIDER, que el 2014 fou inclòs en el Memorial del camp d'Argelers, i al febrer del 2015, el…

Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…

Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres Rosselló Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592

Construït per voluntaris republicans espanyols, ocupava una superfície d’unes 30 hectàrees, on hom aixecà unes 250 barraques per a aproximadament 25000 interns Entrà en funcionament la segona quinzena del mes de maig i acollí, d’una banda, militants comunistes bàsicament del PSUC i, de l’altra, refugiats pròxims a la Generalitat de Catalunya Ambdós grups es mantingueren segregats per les desavinences polítiques Conegut informalment com “el camp dels catalans”, la seva creació fou en bona part resultat dels esforços de consellers de la Generalitat de Catalunya a l’exili davant les autoritats…

El 965 el comte Sunifré de Cerdanya donà el lloc a l’abadia d’Arles, però el priorat no consta fins a la fi del s XII, regit per un monjo de Cuixà amb el títol de prior Per la seva situació tingué la funció de refugi de vianants i adquirí gran vitalitat l’hospital, que ja el 1235 rebé privilegis del comte cerdà Nunó Sanç Tenien cura del priorat i hospital el prior amb alguns germans i donats, i vivien de la caritat dels fidels i dels drets de pasturatges Fou destruït en part en les lluites amb els francesos de mitjan s XVII després del tractat dels Pirineus deixà de dependre de Cuixà i fou…