Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Atena
© Fototeca.cat
Mitologia
Deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències, i, en general, dels dons de la civilització: ensenyà als homes l’art de navegar, de filar i de teixir.
Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou…
Aracne
Mitologia
Teixidora molt hàbil que desafià i vencé Atena en l’art de teixir.
Atena se'n venjà convertint-la en aranya Ovidi tractà el mite a les Metamorfosis
Minerva
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura…
Níkē
Mitologia
Divinitat grega, representació de la Victòria, considerada com a filla de Zeus i associada al culte d’Atena (Atena-Níkē).
Cècrops
Mitologia
Llegendari primer rei de l’Àtica.
Era representat amb la part superior del cos humana, i la inferior, d’ofidi Actuà com a àrbitre quan Atena i Posidó es disputaren el patronatge d' Atenes Hom li atribuí la institució de les lleis del matrimoni i de la propietat i l’establiment de noves formes de culte sense sacrificis humans
Gorgona
Mitologia
Cadascun dels tres monstres de la mitologia grega, filles de Phórcys i Kḗtō, representades en figura femenina amb serps al cap (en lloc de cabells) i amb ales.
Sembla que procedien de Líbia A la Ilíada , Homer parla d’una sola Gorgona, que figurava a l’escut de Zeus Hesíode dóna el nom de totes tres Sthénos, Euryálē i Medusa Aquesta darrera, la Gorgona pròpiament dita, era perillosa per la seva mirada, que deixava petrificat Tingué amors amb Posidó i fou morta per Perseu amb l’ajut d’Atena
Tritó
Mitologia
En la mitologia grega, divinitat marina, fill de Posidó i d’Amfitrite.
Considerat, segons una llegenda tardana, el déu de la llacuna Tritònia, a Líbia, apareix també com a pare de Palles, companya d’Atena occida incidentalment per aquesta Hom creu que participà en l’expedició dels argonautes i que donà nom a una sèrie d’éssers marins tritó que formaven part del seguici de Posidó Freqüent en l’art arcaica grega, la seva figura, amb rostre juvenil i barbat, apareix sovint en grups estatuaris Escopes i als relleus dels sarcòfags
Orestes
Mitologia
Heroi de l’Arcàdia.
Fill d’Agamèmnon i de Clitemnestra, al moment de l’assassinat del seu pare fou allunyat de palau i, posteriorment, de la seva pàtria Seguint, però, les ordres d’Apollo, hi tornà anys més tard, acompanyat del seu amic fidel Pílades, i donà acompliment a la venjança decretada per la mort d’Agamèmnon occint, ell i Electra, llur pròpia mare Clitemnestra i el seu amant Egist Perseguit per les Erínies maternes, hagué de purificar-se a Delfos o a Atenes, davant l’Areòpag presidit per Atena Segons una altra llegenda inventada per Eurípides, anà a la Tàurida, on retrobà la seva germana…
Paris
Domus Augustana, Palatino
Mitologia
Príncep troià, fill de Príam i d’Hècuba.
Abandonat per aquesta al mont Ida, uns pastors el recolliren i li donaren el nom d’Alexandre Fou cridat per Hera, Atena i Afrodita —que es disputaven la primacia de la bellesa— per decidir quina era la més bonica En un judici famós, el Judici de Paris , escollí Afrodita, la qual li prometé la possessió de la dona més bella del món Arribat a Troia per a una competició, vencé els propis germans, fou reconegut per Cassandra i acollit, amb gran alegria, per Príam Malgrat els presagis adversos, anà a Esparta i aconseguí de raptar Helena, la qual cosa motivà la guerra de Troia La…