Resultats de la cerca

Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop Venerat arreu en…

Assimilat a Pan o als sàtirs grecs, fou una divinitat dels boscs, favorable als homes L’ Eneida en presenta una genealogia que el relaciona amb els antics cultes itàlics i amb l’origen de Roma Alguns autors el relacionen amb els ritus de la Bona Dea , que potser fou la seva muller o filla, la qual, convertida en serp, ell posseí Era celebrat a les lupercals festes molt lligades a ritus de la fecunditat, el 15 de febrer, i a les faunals, el 5 de desembre En art ha estat representat barbut i amb el cos cobert amb una pell de cabra Entre les representacions més famoses hom troba el Faune dansant…

Filla de la Terra, té innombrables boques i ulls i viatja a gran velocitat Sovint és representada, sobretot en escultures i relleus romans i del Renaixement, com una dona tocant la trompeta

Intentà de conduir el carro del Sol, però es desvià de la ruta fixada i estigué a punt de provocar la destrucció de la Terra per evitar-ho, Zeus el fulminà Hi ha representacions del mite de Faetont als sarcòfags romans també fou el tema d’algunes pintures de Carracci, Tintoretto, Rubens i Poussin, entre altres

Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona

Fou morta per la mossegada d’una serp Orfeu anà a cercar-la a l’infern, d’on aconseguí emportar-se-la mitjançant el seu cant, però amb la condició de no girar-se a mirar-la no ho complí i la perdé definitivament En les arts plàstiques hom la representa juntament amb Orfeu Aquest tema inspirà el drama musical Euridice , de Iacopo Peri, amb una petita part de GCaccini, sobre un text d’O Rinuccini, estrenat a Florència el 1600, primera òpera conservada

Ajudà Zeus en la lluita contra els gegants, i el seu nom fou donat al riu més important de l’infern Zeus disposà que el jurament fet per les seves aigües fos inviolable

Les diverses tradicions que en tractaren el fan principi del món, juntament amb la Terra i el Tàrtar, fill d’Èreb i de la Nit Hesíode, fill de Cronos orfisme o de Ge i Urà Safo Segons el corrent més comú, sobretot durant l’hellenisme i a Roma on rep el nom de Cupido , Eros és fill d' Afrodita , amb el culte de la qual apareix sovint relacionat Ordinàriament, hom l’ha representat, a partir del s V aC, com un adolescent amb ales sembla que el tipus amb l’arc i el buirac amb fletxes deriva de Praxíteles i fou un dels més corrents N'esculpiren estàtues Fídies, Lisip, Escopes i Praxíteles D’ençà…