Resultats de la cerca

La iconografia conservada el representa com un home de cos roig amb la cara pintada de blanc, negre i blau a la boca i a la barba, amb una corona blanca i faldilla vermella de cargols Hom li atribuïa les malalties venèries, que ell provocava a qui no observava l’abstinència sexual els dies de la festa anyal

Els orígens del seu culte són obscurs i, malgrat un possible culte preari a un arquetip de Xiva, no sembla que derivi directament del culte vèdic de Rudra Identificat amb el temps destructor, la seva personalitat està en connexió amb la dansa còsmica i amb la reencarnació saṃsāra , amb el ioga , amb el cultes fàllics , etc El seu símbol és, sobretot, el língam forma fàllica, que, juntament amb el ioni forma de matriu, es troba al sancta sanctorum dels temples xivaïtes Les seves energies regeneradores estan personificades en nombroses deesses anomenades Śakti Hom sol representar-lo amb un…

Era considerat com a pare i mare de tots els déus i protector de totes les transformacions de la matèria Era representat com un vell nu amb barba negra, i portava al cap una corona de paper i plomes de quetzal a la mà duia el tlachialomi , per tal de descobrir tota cosa oculta Li eren sacrificades perdius, i la diada de la seva festa hom no podia menjar res de cuit cada quatre anys la festa era més solemne hom portava els fadrins al temple i els eren perforades les orelles, com a signe de dedicació

El seu nom significa ‘Nostre senyor escorxat’ Era representada en forma d’home nu cobert d’una pell humana escorxada, amb gorra cònica i dues borles fins a les espatlles portava anelles d’or i penjolls de cargol Li eren sacrificats éssers humans Hom li atribuïa les malalties de la pell i dels ulls els malalts, per tal de guarir, feien vot de vestir les pells de les víctimes sacrificades

Fill de Júpiter i de Juno i espòs de Venus, fou identificat amb Hefest És incert l’origen del seu culte, i diverses llegendes atribueixen a Ròmul la fundació del seu primer temple Honorat com a potència temible i invocat com a protector contra els incendis, li eren dedicades unes festes, les Vulcanals Déu principal d’Òstia i protector de Perusa, fou venerat també per altres pobles, entre els quals el dels gals

En l’antiga religió vèdica és relacionat amb Indra i té caràcters còsmics i solars En l’hinduisme clàssic, a partir del Mahābhārata , representa el principi conservador en la Trimurti i constitueix la divinitat suprema vixnuisme , adorada sobretot en els seus dos principals avatara , Rāma i Krixna

Nascut en la casta guerrera kṣatrīya , per mitjà d’un sever ascetisme aconseguí d’elevar-se a la casta bramànica La seva rivalitat amb Vasiṣṭha ṛiṣi de casta bramànica, que no volia reconèixer-li la nova dignitat, tipifica, segons Dumézil, la forta tensió existent, dins la comunitat ària del període vèdic, entre clans patriarcals i guerrers

Hom el concep com un artesà que modela els déus i llurs insígnies i armes Com a tal, li és atribuïda la revelació del Sthāpatya-veda ‘ciència de les construccions’

Una de les tradicions mítiques de Cuzco posa en relació aquest déu i l’antropogènesi amb la civilització de Tiwanaku, a les ribes del llac Titicaca, i amb la civilització aimara En altres indrets andins aquesta divinitat és identificada amb l’heroi cultural Tunupa

D’origen molt discutit, mentre que alguns sostenen que el seu culte és antiquíssim i que no fou important, d’altres el consideren procedent de Grècia, com sembla indicar la connexió del seu nom amb el grec Ἑστία/ * ἑστία Venerada públicament en el temple circular aedes Vestae del fòrum com a Vesta publica populi romani , s’encarregaven del seu ritual les verges sacerdotesses anomenades vestal Invocada en el cas de calamitats ciutadanes, li foren consagrades unes festes, les Vestalia , que se celebraven anualment del 7 al 15 de juny August li dedicà un nou temple al Palatí 12 aC En l’art romà…