Resultats de la cerca

Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre…

Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX dos faraons en porten el…

Aquesta identificació satisfeia les necessitats religioses de Ptolemeu I Soter 304-283 aC, que necessitava un déu nacional per a unir la població autòctona o egípcia i la grega La nova divinitat tenia trets egipcis d’Osiris i Apis i grecs de Zeus, Dionís i Asclepi Els seus santuaris rebien el nom de serapeu , el més important dels quals es trobava a Alexandria i el més conegut a Sakkara El seu culte gaudí d’una gran difusió a l’imperi Romà

De possible origen traci, fou relacionada amb el culte de Dionís Segons el cicle tebà, era filla de Cadmos, fundador de Tebes, i d’Harmonia estimada per Zeus, esdevingué mare de Dionís Segons Eurípides, morí carbonitzada per Zeus Dionís la feu ressuscitar, i aleshores prengué el nom de Tiona El mite fou tractat per Ovidi i per Nonnos

De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant-lo amb un…

Mort per Patrocle, fou retornat a Lícia pel Son i la Mort Fill de Zeus i Laodàmia, segons unes fonts, o d’Europa, segons d’altres, fou també un heroi del cicle cretenc que esdevingué rei de Lícia Segons Diodor, el fill de Laodàmia, un segon Sarpedont, fou net del rei lici i l’aliat de Príam

Signe de naturalesa impalpable, revela misteriosament les Grans Aigües celestials i alhora domina el món dels somnis i les intuïcions dhīyaḥ La mitologia posterior la convertí en deessa de la saviesa, esposa de Brahmā Entre altres coses, hom li atribuí la invenció de la llengua i de l’alfabet sànscrit

La seva història d’amor, narrada al Mahābhārata , fou immortalitzada en Abhijńa-śakuntala , famós drama en set actes de Kalidasa traduït al català per CAJordana, 1927, i per BVallespinosa, 1970, on apareix en les seves fases successives del casament amb Duṣyanta i les peripècies que ha de passar abans de reunir-s’hi novament després d’una separació forçosa De la seva unió nasqué Bhārata Obra encomiada per Goethe, ha inspirat força obres musicals el Singspiel Sakuntala de FSchubert 1820 i obres de FWeingartner, d’Alfano, etc

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC

Déu de les tempestes, del foc i de la destrucció, afí a Indra , a Agni i a Kali , té també capacitats i influències benèfiques un conjunt d’elements que contribuïren a configurar la personalitat de Xiva