Resultats de la cerca

Considerat també senyor del món ultraterrenal de l’Elisi o Illa dels Benaurats, en l’obra de Plató apareix com a jutge dels morts, juntament amb Èac i Minos

Segons la llegenda, fugint de Minos, es llançà a la mar i fou salvada per una xarxa de pescadors

Fill de Deucalió i net de Minos Com a pretendent d’Helena, participà en la guerra de Troia i en fou heroi assenyalat Mozart compongué sobre aquest tema l’òpera Idomeneo, re di Creta 1781

Fou raptada per Zeus, transformat en brau, que la portà a Creta, i en tingué tres fills Minos, Sarpedó i Radamant Després es casà amb Asterió, rei de Creta Són nombroses les representacions artístiques centrades en aquest personatge relleus del temple de Selinus segle VI aC, pintures de Pompeia, mosaics del palau Barberini Ha estat un tema molt freqüent en el Renaixement i el barroc Ticià, Il Veronese, Carracci, G Reni, Rubens, etc també apareix als relleus de l’escala barroca del palau Dalmases de Barcelona

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…

Utilitzant un fil com a guia, ajudà Teseu a sortir del Laberint després que aquest hagué mort el Minotaure Abandonada per Teseu a l’illa de Naxos, fou rescatada per Dionís, amb el qual es casà