Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Epona
Mitologia
Divinitat celta del cavall que fou introduïda a Roma pels soldats de la Gàl·lia.
N'hi ha dos tipus de representació el d’una matrona asseguda damunt un cavall Gàllia i el d’una matrona, dempeus o asseguda, envoltada de dos o més cavalls Itàlia i províncies romanes, danubianes i africanes
Laocoont
Mitologia
Sacerdot d’Apol·lo Timbri a Troia.
Segons l' Eneida , havent-se oposat a la introducció, en la ciutat, del cavall de fusta que els grecs havien deixat davant les seves muralles, fou mort, juntament amb els seus fills, per dues serps Els troians, en veure-ho, feren entrar el cavall, a l’interior del qual hi havia enemics amagats, a Ílion L’episodi resta plasmat en una pintura pompeiana i en el patètic grup escultòric de l’escola ròdia Musei Vaticani, que tingué molta influència damunt els escultors renaixentistes i manieristes
Bel·lerofontes
Mitologia
Heroi mític de Corint, fill de Posidó.
Els seus pares humans eren Glauc i Erimedes Havent hagut de fugir de Corint, anà a Tirint, i després a Lícia, on, per encàrrec del rei Jòbat, que desitjava la seva mort, lluità contra una Quimera, contra els Sòlims i contra les Amazones Ajudat pel seu cavall alat, Pegàs, els vencé tots Jòbat, reconeixent l’origen diví de l’heroi, li donà llavors com a muller la seva filla Filonoe Sembla que, enorgullit pels seus èxits, volgué arribar a la casa de Zeus muntant el seu cavall i el déu el matà estimbant-lo
Menesteu
Mitologia
Rei mític d’Atenes, descendent d’Erecteu.
Segons la Ilíada , dirigí el contingent atenès en la guerra de Troia i fou un dels guerrers que, amagat en el cavall de fusta, participà en el saqueig de la ciutat Posteriorment regnà a Melos, i hom li atribueix la fundació d’alguna colònia
hipogriu
Mitologia
Animal fabulós la meitat superior del qual és àguila i la inferior, cavall.
Pegàs

Pegàs representat en un nural turc
Corel
Mitologia
En la mitologia grega, cavall alat engendrat per Posidó i la gorgona Medusa.
Segons Hesíode, nasqué del cap de la gorgona quan Perseu li tallà el cap prop de les fonts περi πhγας d’on el seu nom de l’Oceà Servidor de Zeus, amb una guitza detingué l’ascensió al cel del mont Helicó i feu sorgir la font Hipocrene, les aigües de la qual eren inspiradores de poesia Finalment, fou transformat en constellació
Neptú

Mosaic amb la representació de Neptú triomfant, al Museu del Bardo de Tunis
© Fototeca.cat
Mitologia
En l’antiga religió romana, déu de les aigües (sobretot de l’aigua corrent), després d’ésser identificat amb Posidó
, al s IV aC, de la mar.
Sembla que el seu culte arribà a Roma originari de Tàrent Honorat a l’urbs, les seves festes, les Neptunalia , se celebraven vers el 23 de juliol A partir de l’any 3 dC, aquestes festes foren ampliades amb la celebració de jocs ludi Neptunalicii , amb curses i naumàquies Neptú fou representat, plàsticament, amb el tipus grec de Posidó A Roma tingué diversos temples al circ Flamini i al camp de Mart És representat, en l’art i en l’heràldica, com un home nu, coronat a l’antiga, sostenint un trident i, sovint, una àncora, a cavall d’un dofí o assegut en una petxina bressolada per…
Posidó

Posidó d’Artemisi
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop…
Demèter
Mitologia
Divinitat major grega, filla de Cronos i de Rea, pertanyent a la generació dels déus olímpics.
Hom la identificà sovint, segons l’etimologia dòrica del seu nom Terra-Mare, amb Gea i Rea-Cíbele Fou la deessa de la terra conreada, especialment del blat i dels altres cereals En les llegendes i els cultes, de caràcter palesament agrari i que s’expandiren per tot el món grec, és estretament vinculada a la seva filla Persèfone, fruit de la seva unió amb Zeus El mite del rapte de Persèfone dóna compte de la repercussió agrària dels canvis estacionals i explica l’origen dels misteris d’Eleusis Unes altres llegendes parlen dels seus amors amb Posidó i amb Jasió, dels quals nasqueren,…
Ulisses
Ulisses reconegut per la serventa, en un vas àtic del Museo Etrusco de Chiusi
© Fototeca.cat
Mitologia
Nom amb què és conegut Odisseu (del grec Ὀδυσσεύζ), heroi mític grec, rei d’Ítaca.
Fill de Laertes i d’Anticlea, a la Ilíada apareix com a aliat d’Agamèmnon al costat dels altres capitosts que participen en la guerra de Troia, i excelleix pel seu giny i per la seva astúcia A l’Odissea , poema del qual és protagonista, hom el troba delerós de retornar a la pàtria i al seu casal patern, afrontant les aventures i els perills innombrables que les divinitats adverses li envien Calipso, els cícons, lotòfags, ciclops, lestrígons, les sirenes i, finalment, després d’una famosa nékyia , el combat i la victòria sobre els pretendents que en la seva absència li assetjaven la muller,…