Resultats de la cerca

Déu dels Inferns i de les malalties mortals, el seu culte s’estengué a Síria Tenia per companya Ereškigal, divinitat d’origen igualment sumeri, i a vegades també Mami

El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…

Cantor, amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura El seu nom presenta problemes d’etimologia, així com també el seu tractament mític, que es presenta desdoblat D’una banda, la seva figura va lligada a la davallada als inferns, a la recerca d' Eurídice , el rescat de la qual aconseguí després d’haver persuadit amb el seu cant les divinitats infernals De l’altra, participa també del mite del trossejament per part de les mènades En aquest punt, la seva mort es vincula amb Dionís Zagreu orfisme És difícil de fixar l’antiguitat del mite i destriar-ne els elements d’…

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma al s II aC

Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans

Déu de la tempestat per als sumeris, fou el de la caça i de la guerra per als semites de Mesopotàmia A l’Antic Testament rep el nom de Nemrod Les seves companyes eren les deesses Gula, Baba i Ninkarrak

Esdevingué figura predilecta del cant bucòlic Cec a causa d’una infidelitat amorosa, segons unes versions es matà llançant-se daltabaix d’un espadat segons unes altres, es transformà en una roca

Divinitat lunar, assimilada, a l’època romana, a la verge Caelestis , era, alhora, una deessa mare o de la fecunditat tenia com a atributs la magrana, els coloms, l’espiga, etc Ella i Ba'al Ḥammon, amb el qual comparteix el signe dit de Tanit, eren les divinitats més importants de Cartago

Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà