Resultats de la cerca

Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse

Segons la Bíblia, fou el déu principal dels filisteus, amb un cèlebre temple a Asdod L’única representació que en resta mig home, mig peix, en monedes d’Arvad, sembla basar-se en texts rabínics tardans

És el déu principal dels aquemènides, considerat senyor savi, senyor del poder, de la ciència i de la justícia, creador del bé i del mal, de la llum i de la foscor, en lluita amb l’esperit maligne Ahrimān , al qual ell vencerà a la fi del temps Principi monoteista en el pensament de Zaratustra , esdevingué novament tan sols un déu principal en èpoques posteriors

Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre…

Si bé en aquesta accepció el mot era antic, com a divinitat Aton no apareix fins la dinastia XVIII, en el regnat, potser, de Tuthmosis III i Amenofis II i, amb seguretat, en el de Tuthmosis IV Durant el regnat d’ Akhenaton esdevingué, oficialment, l’únic déu d’Egipte Es formà aleshores una nova teologia religió egípcia , la màxima expressió de la qual és l’ Himne a l’Aton , amb clares influències sobre el Salm 104 La doctrina, d’origen solar i activament monoteista d’ací, persecució dels altres cultes, anà evolucionant en el decurs del regnat de forma que d’un Aton concebut…

Portat pels indoeuropeus que s’establiren a l’Hèllade i documentat en els texts micènics, tant en els poemes homèrics com en Hesíode ja té una posició preeminent entre els déus al llarg de la cultura grega conserva aquesta posició, contrastable tant en la literatura com en l’abundància de llocs destinats al seu culte A l’època hellenística hom troba, vinculada a ell, una tendència intellectual vers el monoteisme, perceptible sobretot en ambient estoic per exemple Cleantes Fill de Cronos i de Rea, el seu pare solia empassar-se tots els fills que tenia, en néixer Rea li estalvià…

Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns…