Resultats de la cerca

El sector occidental de la Catalunya Nova correspon bàsicament a la regió de Lleida, integrada per aquesta mateixa ciutat i la seva zona d’influència, una gran planúria solcada pel Segre i els seus afluents Aquest territori té, al nord, les primeres elevacions prepirinenques i la vall del Llobregós a l’est, els altiplans segarrencs la vall de l’Ebre, pel sud, i la vall del Cinca per l’oest És a dir, inclou, totalment o parcialment, les actuals comarques de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià, així com les del Baix Cinca i la Llitera Sala residencial…

Els hospitals de camí a l’època medieval es conceberen com unes institucions, associades a un edifici concret, destinades a oferir allotjament i cura als viatgers en aquells indrets de pas obligat on no hi havia altres possibilitats de trobar un espai adient per a fer l’aturada del final de jornada Per això, no és estrany trobar-los en llocs despoblats a la base o al cim de ports de muntanya, per a preparar la pujada al coll o reposar després de l’ascens Les referències documentals als hospitals de camí són molt reculades a la Catalunya medieval i arrenquen de l’establiment, l’any 965, de l’…

L’arquitectura civil gòtica a Barcelona té unes característiques, quant als materials constructius i al projecte arquitectònic, que la identifiquen amb el panorama de l’arquitectura baixmedieval catalana i fins i tot continental Aquest fet s’origina, en part, per la proximitat de les pedreres de Montjuïc, però bàsicament per la tradició constructiva que, com a conseqüència, s’esdevé de l’ús sistemàtic de carreus en qualsevol tipus de construcció Altres materials del moment són el morter argilós de calç, probablement una de les principals aportacions d’aquesta arquitectura històrica la tàpia,…

A l’època del gòtic, a les persones, el treball els servia per a poder viure amb el mínim indispensable Treballar en un ofici els permetia tenir habitatge, menjar, vestir-se i saber on serien sebollits Fins i tot les classes benestants no s’allunyaven gaire d’aquesta esquemàtica línia de conducta, ja que utilitzaven una bona part de les seves riqueses no pas per a despeses supèrflues, sinó per a millorar els objectes quotidians, des dels més senzills de fusta i ceràmica fins als més sumptuosos de vidre, estany i metalls nobles, i també per a adquirir vestits de teixits més gruixuts i luxosos…