Resultats de la cerca

Antoni Claperós i els seus dos fills, Joan i Antoni, han estat considerats tradicionalment els millors representants de l’escultura gòtica catalana en el pas de les fórmules internacionals al realisme d’influència flamenca Efectivament, la seva obra suposa una producció important dins de l’escultura d’aquest moment, especialment a Barcelona, però també a Girona Davallament de la Creu i noces de Canà, claus de volta de les ales nord i est del claustre de la catedral de Barcelona, prop del templet del brollador La primera va ser feta el 1448 per Antoni Claperós i la segona, del mateix moment,…

Davallament de Crist de Sant Joan de les Abadesses, conegut com el Santíssim Misteri El componen set imatges Crist crucificat, els dos lladres Dimes és una talla moderna que substitueix l’original, perduda, la Mare de Déu, sant Joan Evangelista, Josep d’Arimatea i Nicodem, tallades en fusta i policromades vers el 1251 Enciclopèdia Catalana Abans d’entrar de ple en l’anàlisi de certes obres representatives de moments força primerencs de l’estil gòtic, cal cridar l’atenció sobre diferents aspectes En primer lloc, sobre el fet, ja assenyalat anteriorment, que l’escultura catalana presenta sovint…

De la mateixa manera que no són gaires els escultors que sobrepassen la frontera simbòlica del 1348 i poden fer de nexe entre la primera i la segona meitats del segle XIV, també és ben curta la nòmina dels que, formats i actius dins aquesta segona meitat, continuen treballant més enllà del 1400 Sens dubte, Jordi de Déu és qui millor representa aquesta supervivència en el camp escultòric, en un significatiu parallelisme amb el que en pintura pot encarnar Pere Serra Tots dos són hereus de les innovacions italianitzants forjades al segon quart del tres-cents, tots dos es formen al tercer quart…

Una figura singular El mestre Aloi resulta una personalitat singular És una de les figures millor i més documentades del seu temps, amb una activitat extensa que, a més, s’encavalca en les dues meitats del segle XIV, a banda i banda de la frontera que suposa el 1348, l’any de la Pesta Negra, en una continuïtat que no es detecta gaire en figures de primera fila I malgrat l’amplitud de les referències, que enclouen fins i tot més d’una obra vinculada documentalment al seu nom, encara no ha estat possible fixar-ne la imatge artística amb un mínim de coherència Tot i ser invocat sovint en…