Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats…
pípids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs caracteritzats per l’absència de llengua.
Són animals que habiten les zones tropicals de l’Amèrica del Sud i d’Àfrica
saures

Saures (llangardaix)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels escatosos, de cos allargat cobert amb escates còrnies i de vegades òssies, amb cintura escapular i pelviana, normalment amb dos parells de potes pentadàctiles, que en alguns casos poden faltar o són atrofiades (famílies dels ànguids i dels escíncids).
Gairebé sempre tenen tres parpelles, que poden ésser transparents, una de les quals té funcions de membrana nictitant Algunes espècies tenen ull parietal Es reprodueixen des del mes de març fins al juny Són animals ovípars les femelles dipositen els ous en forats del sòl, els colguen i se'n desentenen totalment Hi ha alguns representants que són ovovivípars escíncids S'alimenten de cucs o insectes vius, malgrat que alguns són frugívors i poden completar la dieta amb vegetals tendres Són animals terrestres que habiten en zones càlides, on romanen llargues estones prenent el sol A l’estació…
pseudosuquis
Herpetologia
Ordre de rèptils arcosaures que aparegué al Triàsic.
Es tractava d’animals de mides petites, amb extremitats posteriors bastant més llargues que les anteriors, amb les quals eren capaços de córrer De règim carnívor, tenien una dentició adient
amfiúmids
Herpetologia
Família d’amfibis urodels integrada per individus de cos gros i cilíndric, anguil·liforme, recobert per una secre ció mucosa, i de potes molt reduïdes; llurs eritròcits són els més grans entre tots els dels vertebrats.
Són animals que viuen en llacs i rius dels Estats Units i només surten per pondre els ous a la vora de l’aigua El principal gènere de la família és Amphiuma
tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
camaleòntids

Camaleó del sistema muntanyós del Ruwenzori, a Uganda
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils saures, que comprèn individus de costums arborícoles, propis de les regions tropicals.
Gairebé totes les espècies són africanes, especialment de Madagascar Tenen un vòmer únic, i l’envà nasal no és en contacte amb l’orifici nasal Manquen de clavícules i d’interclavícules Les relacions de la família amb la resta dels saures són incertes alguns autors la inclouen en un grup a part i d’altres la consideren emparentada amb les iguanes i els gecos Són animals molt especialitzats, però amb caràcters anatòmics comuns a tots els saures primitius Els representants d’aquesta família són els camaleons
tortuga carei

Tortuga carei
Johnmartindavies (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Rèptil queloni marí, que ateny quasi un metre de llargada; el dorsal, que no és completament ossificat, té forma de cor i és recobert de làmines còrnies imbricades de color groc, jaspiat de color negre verdós; les plaques del cap i de les extremitats són de color terrós fosc.
Les extremitats anteriors són grosses i transformades en veritables aletes proveïdes de dues ungles S'alimenten de tota classe d’animals marins molluscs, peixos, etc Aquestes tortugues són molt apreciades per la bellesa de les làmines còrnies del dorsal, que constitueixen la matèria coneguda comercialment amb el nom de carei , utilitzada per a fabricar pintes, botons, barnilles de ventalls, etc Les tortugues careis viuen a les mars de les zones tropicals i intertropicals, especialment a les costes de l’Amèrica Central, de l’Àsia meridional i d’Austràlia