Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
bufònids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs
molt evolucionada, que comprèn individus caracteritzats principalment per la manca de dents a ambdues mandíbules.
Tenen hàbits generalment terrestres i una distribució molt àmplia habiten a tot Àfrica llevat de Madagascar i a Amèrica i Euràsia, al sud dels 60° de latitud En termes generals, comprèn els gripaus més comuns
quelonis
Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
boids
Herpetologia
Família de rèptils ofidis.
Comprèn serps molt primitives, de grans dimensions les més grosses existents actualment, corpulència i força, caracteritzades pel fet de posseir vestigis d’extremitats posteriors atrofiades, visibles exteriorment en forma de petits esperons a ambdós costats de la cloaca Són àglifes i no verinoses per a l’home Posseeixen dos pulmons bastant desenvolupats Tenen costums arborícoles, aquàtics o excavadors Aquest grup s’originà al principi de l’era terciària, i comprèn les boes i els pitons, que habiten les regions tropicals i subtropicals d’arreu del món
procels
Herpetologia
Subordre d’amfibis anurs, caracteritzats pel fet que llurs vèrtebres presenten una única cavitat anterior, el còccix és articulat amb la vèrtebra sacra per mitjà de dos còndils, de cinc a vuit vèrtebres presacres, i presenten un gran desenvolupament de la musculatura de les potes posteriors.
Comprèn, entre altres, les famílies dels bufònids i dels hílids
opistocels
Herpetologia
Subordre d’amfibis de l’ordre dels anurs, caracteritzats per la presència d’una única cavitat a les vèrtebres.
Comprèn les famílies dels pípids, dels rinòfrids i dels discoglòssids
iguànids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels escatosos de cap gros i allargat, ulls protegits per parpelles mòbils, cinc dits desiguals, llengua no protàctil i crestes damunt l’esquena i la cua.
Comprèn uns 30 gèneres i nombroses espècies, que habiten a Amèrica, Madagascar i les illes Fiji
anàpsids
Herpetologia
Subclasse de rèptils formada per individus mancats de fosses temporals.
Són considerats com el grup més primitiu de rèptils Comprèn dos ordres el dels cotilosauris extingits i el dels quelonis
diplasiocels
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs amb el centre de la vèrtebra sacra convex i articulat amb un doble còndil.
Les set primeres vèrtebres són procèliques, i la vuitena és amficèlica No tenen costelles, i la cintura escapular és del tipus firmistern L’ordre comprèn quatre famílies racofòrids, microhílids, frinomèrids i rànids Són de distribució cosmopolita