Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
tortuga babaua

Tortuga babaua
callieoldfield (CC BY-NC 4.0)
Herpetologia
Rèptil de la família dels quelonídids que ateny uns 130 cm de longitud; té el dorsal completament ossificat, cordiforme i recobert de plaques còrnies juxtaposades.
Els individus joves són de color bru fosc, i els adults tenen la part superior bruna i la inferior groguenca Viu a les mars tropicals i subtropicals i es troba amb freqüència a la Mediterrània
anàpsids
Herpetologia
Subclasse de rèptils formada per individus mancats de fosses temporals.
Són considerats com el grup més primitiu de rèptils Comprèn dos ordres el dels cotilosauris extingits i el dels quelonis
amficels

amficelsAscaphus truei femella
Dave Huth (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Ordre d’amfibis anurs de característiques primitives.
Els individus adults conserven un monyó de cua, que els mascles utilitzen per a la còpula, ja que en aquest grup, a diferència dels altres amfibis, la fecundació és interna Es caracteritzen pel fet de posseir vèrtebres amficèliques Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids Els gèneres més importants són Liopelma , propi de Nova Zelanda, i Ascaphus , d’Amèrica del Nord
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda
cròtal

Cròtal Serp de cascavell (Crotalus cerastes)
acorbit (cc-by-nc-2.0)
Herpetologia
Nom que hom dóna a un grup de serps verinoses de la família dels crotàlids.
Hom distingeix dels altres individus de la mateixa família pel fet de posseir a la punta de la cua una estructura d’anells cornis imbricats que, quan l’animal es mou, produeix un so greu, per la qual cosa reben també el nom de serps de cascavell Aquest nom, però, és emprat preferentment per a les espècies del gènere Crotalus , puix que les del gènere Sistrurus tenen l’òrgan corni caudal molt més reduït El gènere Crotalus comprèn 26 espècies, pròpies quasi totes dels EUA i de l’Amèrica Central La mateixa distribució té el gènere Sistrurus
serp marina
Herpetologia
Nom que hom dóna genèricament als individus de la família dels hidròfids
.
És anomenada també serp de mar
al·ligàtor

Alligator sinensis
J. Patrick Fischer (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels cocodrils, caracteritzats per un musell arrodonit, cap llarg i aplanat, un envà format pels ossos nasals i una depressió a la mandíbula superior per a allotjar la quarta dent de la inferior, la qual no és visible quan l’animal tanca la boca.
Aquests trets el distingeixen del cocodril, amb el qual, però, comparteix l’hàbitat i els costums El gènere només comprèn dues espècies, una pròpia de la Xina A sinensis i l’altra de l’Amèrica del Nord A mississippiensis L’alligàtor americà és el més conegut i ha estat molt perseguit per la seva pell la llei només protegeix els exemplars joves, i així hom troba molt rarament en llibertat individus de més de 2 metres de llargada, bé que sembla que poden atènyer els 4,5 metres, com es comprova quan són criats en granges, ara ja bastant usuals als EUA L’alligàtor té un paper…
camaleòntids

Camaleó del sistema muntanyós del Ruwenzori, a Uganda
© Xevi Varela
Herpetologia
Família de rèptils saures, que comprèn individus de costums arborícoles, propis de les regions tropicals.
Gairebé totes les espècies són africanes, especialment de Madagascar Tenen un vòmer únic, i l’envà nasal no és en contacte amb l’orifici nasal Manquen de clavícules i d’interclavícules Les relacions de la família amb la resta dels saures són incertes alguns autors la inclouen en un grup a part i d’altres la consideren emparentada amb les iguanes i els gecos Són animals molt especialitzats, però amb caràcters anatòmics comuns a tots els saures primitius Els representants d’aquesta família són els camaleons