Resultats de la cerca

Els mascles tenen una cresta erèctil damunt el cap i una altra al llarg de l’esquena i de la cua N'hi ha diverses espècies, que habiten a les vores dels rius i rierols de l’Amèrica tropical es mouen ràpidament, i fins i tot poden córrer per damunt l’aigua

Els individus adults conserven un monyó de cua, que els mascles utilitzen per a la còpula, ja que en aquest grup, a diferència dels altres amfibis, la fecundació és interna Es caracteritzen pel fet de posseir vèrtebres amficèliques Comprèn una sola família, la dels liopèlmids o ascàfids Els gèneres més importants són Liopelma , propi de Nova Zelanda, i Ascaphus , d’Amèrica del Nord

Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980

Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles

Són exclusivament ovípars, amb metamorfosi incompleta Durant l’època de zel els mascles adopten una lliurea nupcial de coloració brillant, i, a més, en la majoria d’espècies, presenten una cresta, que s’estén per la meitat caudal del dors i per sobre la cua Són de vida amfíbia, ja que, llevat de l’hivern, habiten sempre dins l’aigua, on té lloc la fecundació, la posta i el desenvolupament de les cries A l’hivern passen per un estat de letargia i es colguen al fang Inclou els gèneres Triturus i Euproctus tritó

Hom l’inclou dins el gèneres Crocodylus, Osteolaemus i Tomistoma Els cocodrils són els gegants dels rèptils actualment existents, puix que les espècies més grosses atenyen 10 m de longitud Són gregaris, i els mascles tenen comportament territorial a l’època del zel Les femelles solen pondre de 20 a 30 ous algunes espècies, fins a 100 i les cries neixen al cap de quatre mesos S'alimenten de preses, d’acord amb llur mida les cries mengen insectes, granotes, larves, etc els joves, sobretot peixos i els adults, peixos, ocells aquàtics i mamífers rarament ataquen l’home

És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…

Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans el…

Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…

Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser reduïts en…