Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
hemidàctil
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels escatosos, de la família dels gecònids, que ateny uns 10 cm de longitud, amb la cua deprimida i una línia d’escuts a la cara ventral.
Els dits són dilatats a la base i proveïts d’una ungla corbada i amb dues fileres d’escates transverses a la cara ventral El cos és de color clar o gris tacat de fosc Habita als murs d’edificis antics, i es nodreix de mosques, aranyes, etc És comú als Països Catalans
quelonis

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes…
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica,…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia…
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
serp gat

Serp gat
Jeffrey Sciberras (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’1 m de llargada, de color fosc a la regió dorsal i blanquinós o groc a la ventral, amb dues sèries de taques als costats.
Crepuscular o nocturna, es nodreix de saures i de rosegadors i habita en llocs àrids i pedregosos o entre garrigues Habita als Balcans, a l’Àsia Menor i a les illes de la Mediterrània oriental
tortuga de rierol

Tortuga de rierol
Khalid Ben Kaddour (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil d’aigua dolça que ateny 30-35 cm de llargària, té el cap gros i l’escut dorsal unit al ventral per lligaments fibrocartilaginosos que permeten un cert moviment a aquestes parts.
És de colors vistosos i costums nocturns Habita en pantans i rierols i es nodreix de petits animals aquàtics, amfibis, peixos, cucs i crustacis Habita a la península Ibèrica i el N d’Àfrica Als Països Catalans hom la troba en rierols del cap de Creus
tortuga d’estany

Tortuga d’estany
Cesar Pollo (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Rèptil de l’ordre dels quelonis, de la família dels testudínids, de closca oval i poc bombada, cua llarga i escut dorsal connectat al ventral mitjançant lligaments fibrocartilaginosos que permeten el moviment de totes dues parts.
Viu a les aigües dolces de l’Europa centromeridional, de l’Àsia occidental i de l’Àfrica nord-occidental Als Països Catalans hom el troba al delta de l’Ebre Es nodreix de peixos, amfibis, cucs i crustacis El catàleg de fauna amenaçada de Catalunya considera l’espècie en perill d’extinció
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda