Resultats de la cerca

Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d’E Granados,…

Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003, Fotografía y…

La seva obra s’ha orientat sobretot cap al llibre infantil i juvenil En destaquen L’estrella que volia tenir cua 1991, Un cas com un piano 1991, premi Ciutat d’Olot - Caixa de Girona de narrativa infantil i juvenil, Una història cap-i-cua 1992, El gegant panxut 1992, Xerraires impenitents 1995, premi Marià Vayreda, Hola Pep 1997, premi El Vaixell de Vapor,  El cel té un problema 1997,  Quin parell 1998, premi Josep M Folch i Torres 1997, Silenci al cor 1999, premi Abril, Hi ha coses que són de mal perdre 2000, Un nou horitzó 2001, Camí de tornada 2001, Els vents de la fortuna 2003, El blanc…

Estudià a la Universitat de Barcelona i a la de Madrid Fou professor de llatí i creador dels opuscles de propaganda catòlica de la “Biblioteca Popular” 1870, per als quals fundà una impremta El 1871 fundà a Barcelona la Revista Católica  i, més tard, també a Barcelona, la Revista Popular , dirigida per Fèlix Sardà i Salvany S’establí al Perú, a Lima, on visqué molts anys Hi publicà la Revista Católica , i el 1892 obrí una impremta i una llibreria Especialitzat en estudis gramaticals, publicà Catálogo de las principales voces sinónimas para facilitar el análisis analógico 1883 i Compendio de…