Resultats de la cerca

Són crancs marins de forma semblant a la cabrella Maja verrucosa , però de dimensions una mica menors Habiten la zona litoral de les mars temperades i fredes, entre roques i algues

Tenen el cefalotòrax molt més ample i aparent que l’abdomen, el qual sol ésser curt i doblegat sota el cefalotòrax o cargolat sobre ell mateix El primer parell de potes és de grans dimensions i té forma de pinça La majoria dels crancs són marins, bé que alguns viuen en terra ferma o a les aigües dolces

Les espècies d' Asellus, de petites dimensions, tenen el cos deprimit i estret, proveït d’antenes i potes llargues són d’aigua dolça i es troben amb freqüència en els rius i els rierols, i algunes espècies fins habiten les aigües subterrànies Les espècies de Limnoria, també petites, són marines, fan forats i galeries a les embarcacions i les construccions de fusta dels molls, on causen danys considerables són freqüents a l’Atlàntic i a les mars que banyen les costes europees

Les pinces del primer parell de potes locomotores són molt grosses, i la d’un costat és sempre més grossa que la del costat oposat Són marins i abunden a les plataformes de fons fangosos de les zones temperades Constitueixen l’aliment bàsic de molts gadiformes A les aigües de la península Ibèrica viuen diversos representants d’aquesta família

A Europa hom en coneix sis espècies, la més freqüent de les quals als rius dels Països Catalans és l’ Astacus astacus Té el cos gairebé cilíndric i es caracteritza per l’apèndix triangular el primer parell de potes, de grans dimensions, té forma de pinça Viu en aigües corrents i és d’hàbits crepusculars o nocturns camina lentament o bé neda cap enrere i a batzegades S'alimenta principalment d’animals en descomposició Molt estimats per llur carn, són objecte d’una pesca activa a molts indrets, principalment als mesos d’estiu

Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>

Els ulls són pedunculats i mòbils i les antenes solen ésser grosses en els mascles tenen formes complexes i són un òrgan prènsil Tenen nombroses potes toràciques, totes similars El tèlson acaba en dos apèndixs no articulats furca Neden de sobines Els mascles són més escassos que les femelles, i sovint es dóna la partenogènesi Branchipus, Chriocephalus, Dendrocephalus , etc, habiten les aigües dolces estancades Els ous resten al fons fangós dessecat dels bassals temporals i es desenvolupen quan el bassal es torna a omplir d’aigua, a vegades al cap de diversos anys L' Artemia salina artèmia…

Els individus joves viuen a les roques litorals, i els adults, a una certa distància de la costa És un aliment molt apreciat, freqüent a les costes cantàbriques

La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior cap i tòrax, de quatre a sis segments, i en un cos posterior abdomen, de tres a cinc segments Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries Els segments toràcics tenen apèndixs articulats els del primer parell constitueixen els maxillípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris Les formes adultes només tenen un ull…

Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o…