Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
veld
Geobotànica
Tipus de praderia pròpia dels altiplans de l’Àfrica austral.
Per extensió, hom designa amb aquest nom vastes regions d’aquesta zona El nom veld ‘camp’ fa referència al seu aspecte obert i d’arbrat escàs Es caracteritza per un clima bastant sec i una relativa aridesa, que pot augmentar o disminuir segons l’altitud La vegetació és principalment herbàcia, tot i que en les zones més àrides predominen els matollars, i està adaptada a un règim de precipitacions entre moderat i baix Les temperatures poden ser molt altes a l’estiu i presenten oscillacions diàries acusades Segons l’altitud, hom distingueix tres tipus de veld alt veld entre 1200 i…
patana
Geobotànica
Sabana pròpia de Sri Lanka, pobra en arbres i rica en gramínies.
garriga
Geobotànica
Formació vegetal arbustiva, densa, no més alta d’1,5-2 m, formada principalment per vegetals esclerofil·les, de fulla petita i persistent, sovint dominada pel garric.
És pròpia de la regió mediterrània moltes vegades és originada per degradació de l’alzinar o d’una màquia
efemeròfit
Geobotànica
Dit de la planta que, sense ésser pròpia d’un país, s’hi presenta esporàdicament.
ullastrar
Geobotànica
Comunitat vegetal en què predomina l’ullastre, pròpia de zones mediterrànies de clima marítim i relativament sec.
siscallar
Geobotànica
Comunitat vegetal pròpia de comarques àrides, constituïda pel siscall, l’harmala i altres plantes nitròfiles i halòfiles.
mantell marginal
Geobotànica
Vegetació pròpia de les vores de bosc, integrada bàsicament per comunitats arbustives, que viuen en condicions de mitja ombra.
comunitat vegetal
Geobotànica
Conjunt de plantes d’exigències ecològiques més o menys semblants que tendeixen a retrobar-se juntes en els indrets de característiques comparables.
Cada comunitat vegetal configura un conjunt de característiques estructurals, funcionals i florístiques, relativament típic i estable, sovint amb denominació específica alzinar, gespet, bardissa, etc, assimilable per algunes escoles al concepte de consorci Hom parla de comunitat vegetal permanent per a referir-se a aquella capaç de mantenir-se indefinidament en un indret clímax i de comunitat vegetal transitòria quan es tracta d’un conjunt que ocupa temporalment i oportunísticament un indret després que una maltempsada incendi, esllavissada, rompuda, etc hagi eliminat la…
brolla
Geobotànica
Formació vegetal més o menys densa, que sol tenir de 0,5 a 2 m d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (brucs, romaní, etc.) o bé molt esclarissada o nul·la (ginestells, argelagues, etc.).
En el seu interior la lluminositat es manté relativament elevada, de manera que les plantes heliòfiles hi predominen netament sobre els vegetals de bosc, esciòfils La brolla anàloga en molts d’aspectes a la landa és típica de la regió mediterrània, dins la qual ha adquirit una gran extensió d’ençà que l’home feu recular els boscs primitius Als Països Catalans hom distingeix com a comunitats naturals la brolla d’estepes i brucs , calcífuga, diferenciada en diverses associacions, i la brolla de romaní i bruc d’hivern , pròpia dels sòls rics en carbonat càlcic aquesta brolla calcícola encara és…
chaparral
Geobotànica
Formació llenyosa constituïda fonamentalment per arbusts xeròfils, d’aspecte semblant a les màquies mediterrànies, pròpia dels vessants eixuts de Califòrnia.