Resultats de la cerca

A les terres de tendència àrida sol ésser ben diferent de la vegetació que cobreix els sòls secs normals Així, a la part septentrional de la regió mediterrània —domini dels alzinars—, el bosc de ribera és en general caducifoli àlbers, pollancres, verns, oms, salzes i biogeogràficament té caràcter més aviat eurosiberià

Se sol produir quan un factor ambiental decisiu varia regularment en un sentit determinat Quan el paisatge és constituït per diverses comunitats d’organismes o per diverses menes de sòl, que es reparteixen el terreny d’una manera més o menys regular a claps, d’acord amb la distribució dels factors determinants, que varien d’una manera discontínua, hom parla de mosaic

Es fa sobre sòls argilosos humits i molt salins

Les boixedes solen substituir, en sòls calcaris o almenys no àcids, rouredes destruïdes per l’home

Es fa en terrenys prop de la mar i a les vores de corrents d’aigua de terra baixa, sobre sòls més o menys salins

La comunitat climàcica seria la vegetació i els sòls estables dels terrenys plans en el cas que no hi hagués actuat l’home A cada àrea amb un clima determinat li correspon una sola clímax vegetal i un tipus de sòl climàcic sòl zonal teoria de la monoclímax , bé que si els substrats minerals hi són molt diferents hi pot haver diverses clímaxs teoria de la policlímax

Com a comunitats vegetals naturals cal considerar el matoll de neret i nabiu , que es fa sobre sòls silicis de l’alta muntanya coberts durant molt de temps per la neu, allà on la pineda de pi negre ha desaparegut o encara no s’ha pogut establir, i el matoll de bàlec i ginebró , que es fa als vessants assolellats de l’alta muntanya, on la coberta de neu desapareix aviat

Hi abunden arbres i arbusts espinosos, les plantes suculentes i els arbres de tronc en forma de bota, com la cavanillèsia arbòria La majoria dels arbres i arbusts són de fulla caduca

Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©

Per extensió, hom designa amb aquest nom vastes regions d’aquesta zona El nom veld ‘camp’ fa referència al seu aspecte obert i d’arbrat escàs Es caracteritza per un clima bastant sec i una relativa aridesa, que pot augmentar o disminuir segons l’altitud La vegetació és principalment herbàcia, tot i que en les zones més àrides predominen els matollars, i està adaptada a un règim de precipitacions entre moderat i baix Les temperatures poden ser molt altes a l’estiu i presenten oscillacions diàries acusades Segons l’altitud, hom distingueix tres tipus de veld alt veld entre 1200 i…